Falten 20 dies per que comenci a caminar per terres franceses amb la intenció d'arribar a la fi del món.
Per mi, aquest darrer cap de setmana ha estat el principi de l'aventura. He estat a L'Escala i m'he acomiadat de la familia fins a mitjans d'octubre.
Tinc els nervis a flor de pell, i suposadament tot això ho vull fer per acabar amb l'epoca nerviosa de la meva vida.
Tinc ganes de començar a caminar i no tenir res més a fer. Poder gaudir del paisatge, de la gent que em trobi, de les olors del camí, sense pensar: "demà passat he d'anar a no se on".
No tenir res a fer durant un mes.
Mai he marxat un mes de vacances, crec que tant sols per això, hi haurà un abans i un després del camí.
Avui per variar, seguirem preparant el camí. A peu a la platja i cap a Gràcia que hi falta gent.
Comentaris
2 respostes a «De Emporium a Finis Terrae.»
Això sí que és una bona ‘passejada’, sí…Ja aniràs contant com t’hi va, quan la comences :)
Primera ampolla al peu, i vermella com una gamba…
La gent m’envia mails queixant-se que no poden comentar al bloc.
Aquests pròxim cap de setmana he de deixar enllestit l’altre….