Després de molts dies de no escriure res, per fi m’he decidit a escriure 4 coses.
M’encanta el punt de que el blog ara mateix no el segueixi ningú. M’encanta tots els canvis de servidors, sistema de blogs i coses estranyes que he fet en els darrers mesos i que m’han permès ajuntar el últims anys de ma vida en aquests logs digitals, solitaris i freds. Necessitava aquesta calma
Estic molt emocionada per tot el que està passant a la meva vida i com sempre havia dit, si mai deixo d’actualitzar el blog, és per que quelcom més profitós que això entra en joc.
També sempre m’he negat a parlar de política….
Em segueixo reinventant, ara, com fa 7 anys. Dia a dia… observant el meu voltant i sobre tot escoltant el meu interior, aprenc la millor manera de gaudir de la vida.
Segur que tu també arribes aquí. Ets àgil i agut, no et serà gaire difícil trobar això.
Gràcies per la teva poesia.
Comentaris
2 respostes a «Segur que al final arribes aquí.»
jo he arribat aquí, però no sé si això és el final, i si era jo qui havia d’arribar… tot dependrà del que es busqui, del que es trobi, del que es deixi passar o del que s’agafi… no?
Reinventar-se és fonamental, quasi tant com acceptar-se… i imagino que veure 7 anys de vivències més o menys dibuixades és un plaer… i també una mica vertiginós…
En qualsevol cas, enhorabona, és un exemple de constància que recompensa i que jo, incorregible inconstant (a més d’àgil -dubto ‘l’agut’-), envejo molt…
Sobre l’allau de textos trobats… crec que com tot, és millor gaudir-ho a poc a poc… o, qui sap, passar una nit llegint-ho bulímicament, com si el món s’acabés… :-O
bon dia.
No en tenia cap dubte que arribaries aquí. je je!
No crec que siguin textos amb excessiva importància.
Estan mal escrits, amb faltes, els hi falten les imatges de les mil migracions que han fet.
El que si son és el reflex d’una Clara que ja no és, però ha estat.
És un camí al descobert. No crec que tinguis nassos de llegir-ho, no són importants per l’avui i l’ara.
Son passat i el passat ha deixat d’existir.
El temps ens canvia, ens fa créixer i el meu creixement , en tots els sentits, és espectacular. Això és el que realment m’agrada d’aquest bloc: veure la diferencia abismal de la Clara del 2004 i la Clara del 2011.
Has entrat al meu cervell en aquest moment, al raconet de la meva memòria on hi guardo un munt de vivències que segurament verbalment no explicaria mai.
No t’espantis.
Millor que dediquis la nit a descansar! :)
Bon dia!