Una de freda i una de calenta….

 

La vida és així, no? No hi ha manera de tenir-ho tot.

Tinc fred, al carrer plou a bots i barrals i ara mateix no estic massa animada.

Les alegries i les desil·lusions  van agafades de la maneta…

És el que passa quan agafes les teves il·lusions, els teus somnis, les teves pors i la realitat i les poses totes al mateix pot. Després de un parell de sacsejades, les coses comencen a caure pel seu propi pes. Els somnis massa agosarats és desinflen, les pors es tornen un xic més reals, les il·lusions t'esclaten a la cara i la realitat ja no es tant agradable com abans.

M'agradaria tenir només 25 anys… Estic segura que podria volar. Ara en canvi… la por a caure em paralitza.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c