Ahir a les 18:28 agafava el tren a Girona per tornar cap a Barcelona i mhi vaig fixar en una cosa.
Més o menys… Quatre de cada deu persones que hi havia a landana, estaven amb el mòbil a les mans. Gairebé tot dones. Només vaig poder veure dos nois i els dos varen estar molta estona parlant per telèfon.
Les noies, miraven missatges, jugaven amb els aparells o les que menys, explicaven coses sobre les capacitats del mòbil a alguna amiga.
Tret de dues de les noies, les altres estaven soles.
Que ens passa a les dones? Necessitem tenir alguna cosa entre les mans per matar el temps? Amaguem la nostra soledat fent veure que quelcom interessant passa a traves del mòbil?
De debò que era impressionant, les dades que he donat són estimatives; però en els 10 metres quadrats del meu voltant hi havia, potser, vint persones, i més de deu estava amb el telèfon.
Que fèiem quan no existien, per a passar el temps?
Potser llegíem més?
O potser xerràvem amb la gent de voltant i érem molt més sociables i menys individualistes?
Reconec que jo, també sóc de les que quan espero a algú; mentretinc esborrant sms vells o fent el que sigui amb laparell.
Vosaltres també ho feu?
15 respostes a «Que Fèiem Quan No Existien?»
Es fàcil contestar-te a aquesta pregunta…. Abans estavem molt més tranquils… no se vosaltres, però la meva feina nomes entrar… em van demanar el mòbil i ara em tenen fitxat.
A vegades et truquen a les 9 de la nit per preguntar-te coses sobre algun projecte que vas fer…
En definitiva una mé. Però que fariem sense els SMS… qui no ha fet servir mai un SMS per fer-li saber a una persona que t’atrau… es un ajut per fer el primer pas!
Gràcies SMS!!!!!
jajajaja….
La veritat es que ara estem molt més controlats. De la feina o la família… abans sorties de casa i fins que no tornaves, ningú et molestava…
Vaja… jo tinc mòvil però realment no el faig servir gaire (nomès perquè em truquin i “per si de cas”). És més em fa una mica de por… totes aquelles ones electromagnètiques (o lo que sigui) tan a prop del cos… qui sap si amb l’ús prolongat no acabarem mig “lelos” tots…
Ara del que no em puc separar és de l’mp3… per mi és l’invent del segle… i ja no puc viure practicament sense tenir música en la meva vida i les meves estones de passeig, espera o tren…
(deu tenir l’mp3 ones d’aquestes nocives??? :S )
jajajaja….Jo crec què tots els aparells electrònics deuen desprendre alguna mena de cosa… Si més no, els auriculars, no són gens bons per loïda!!
Diuen que si te l’acostes a certs llocs et pots quedar impotent :( Jo no vull ni pensar-hi.
Una cosa Clara,la gent de Girona no som aixi eh! No estem pas tot el dia amb el mòbil a la mà!
jajajajaja…. No, si era gent que marxava de Girona!!
Deuen ser els de rodalies… je je…
Be, jo feia (i faig) com tu, mirar a la gent. Clar que jo no soc un dona.
je,je,…jo tambe m’he fixat…la veritat penso que la gent necessita sentir que te una vida social molt activa i res millor que remenar el mobil a totes hores!
es com si diguessin: mireu,rebo SMS, tinc amics!
Passejant pels carrers del Caire observes que els “lugareños” sempre els sona el telèfon…..en realitat ho fan sonar ells mateixos perquè quan passi una europea els trobi mes atractius, així com executius….
No tinc una vida social gens activa… No rebo Sms… i quan sona el meu telèfon, és per reclamar-me algun rebut impagat.
Fatal, no?
després de les històries que expliques que et passen donot… com dius que no tens vida social… i activa?
Les històries que explico al blog, tret del dia a dia, no tot té que ser veritat larsnow. Tampoc té per que ser tot fictici… però aquí està la gràcia en que només jo sé el que hi ha…
I ja et dic jo, que la meva vida social en nulla. I de lactivitat… Si jo t’expliqués…
vaig aguantar sense mobil el màxim temps que vaig poder, justament pq sabia que a casa em controlarien més…però arriba el fatídic dia que t’adones que tots els teus amics en tetn….i quin remei!! no només serveix pq et cotrolin!..semrpe el pots apagar…. XD
però no crefc k abans fes una altra cosa en comptes de tenir el mobil a les mans….i jugo poc….
el mòbil crec que és com la xocolata, un substitutiu del sexe
(I els homes sempre pensant en el mateix…)
:-)
A partir d’avui, res de mòbils i més sexe!!!