Que Fèiem Quan No Existien?

Ahir a les 18:28 agafava el tren a Girona per tornar cap a Barcelona i m’hi vaig fixar en una cosa.

Més o menys… Quatre de cada deu persones que hi havia a l’andana, estaven amb el mòbil a les mans. Gairebé tot dones. Només vaig poder veure dos nois i els dos varen estar molta estona parlant per telèfon.
Les noies, miraven missatges, jugaven amb els aparells o les que menys, explicaven coses sobre les capacitats del mòbil a alguna amiga.
Tret de dues de les noies, les altres estaven soles.
Que ens passa a les dones? Necessitem tenir alguna cosa entre les mans per matar el temps? Amaguem la nostra soledat fent veure que quelcom interessant passa a traves del mòbil?

De debò que era impressionant, les dades que he donat són estimatives; però en els 10 metres quadrats del meu voltant hi havia, potser, vint persones, i més de deu estava amb el telèfon.

Que fèiem quan no existien, per a passar el temps?
Potser llegíem més?
O potser xerràvem amb la gent de voltant i érem molt més sociables i menys individualistes?

Reconec que jo, també sóc de les que quan espero a algú; m’entretinc esborrant sms vells o fent el que sigui amb l’aparell.
Vosaltres també ho feu?

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c