Ahir vaig estar veient l'exposició de fotografies "Por Narices" del fotògraf Gabriel Tizón. Ell fotografia famosos, però, la idea per tots els que passeu per aquí o em coneixeu no és nova: Si ens riem de nosaltres mateixos, ens agafarem tota la resta molt millor.
Ahir me'n vaig adonar que des de fa un parell de mesos havia perdut una part molt important de mi. Per sort, després del concert al que vaig anar la vaig recuperar al moment. Tan sols va ser necessari pensar-hi i ja vaig sortir al carrer amb un somriure d'orella a orella. D'aquells que la gent es gira a mirar-te i tot!
Potser ara més que mai us ho recomano. Un nas de pallasso, un mirall i vosaltres… i comença l'espectacle!
Si feu fotos recordeu de penjar-les en aquest grup: http://www.flickr.com/groups/nose/
Si no teniu flickr i no en voleu tenir, però voleu les vostres fotos aquí, me les podeu passar per mail!
Sigueu feliços! ;)
2 respostes a «Un m»
Aquestes fotos amb nassos estan molt be. Està be que la gent somrigui. Ho tindriem que fet tots mes, no?
Salut!
Si que ho tindríem que fer tot més! És molt sa!! jjejejeje….
Això que jo ja somric força… de fet hi ha dies qeu massa i tot! la gent a vegades em mira raro per que vaig tota feliç pel carrer! ;)
Petons!!!!
Ah… bon dia i molts somriures!!!