TANTA ALEGRIA FA FÀSTIC , NO?

Estic tant contenta que no paro quieta…

Bé, ja no tenia esperances de que la gent d’Intermón em truques per anar al festival de Benicàssim amb ells i avui ho han fet. Visca!

Em paguen el viatge, el menjar i l’entrada al festival. Tindré que treballar 4 hores diàries  (+ o -) entre les 12 del migdia i les 12 de la nit durant 4 dies; i la feina a fer serà fer cafès al back stage o a la zona de premsa, recollir firmes per el comerç just i no se què del pàrking. Increïble! Quin bon rotllo!!!

A part, coincideix amb els dies que la meva germana marxa cap a Holanda i el meu cunyat em deixa el seu super cotxe…A més a més ja tinc gent que vindrà amb mi i així compartirem despeses. Per baixar ja ve amb mi segur, una amiga del Masnou i estic pendent d’un altre amiga; i per pujar serem més.

Ara només em faltaria que els de la seguretat social m’atorguessin la pròrroga i ja seria tot gairebé perfecte.

Ahir vaig estar llegint posts meus de fa uns mesos i és increïble el canvi d’actitud que he tingut, em varen entrar ganes d’esborrar-los, però vaig pensar que millor els deixava de moment.

Cal veure, com ho portaré a Benicàssim. Seré capaç d’estar 7 dies sense poder tancar-me al meu cau i estar sempre rodejada de gent?

 

Ja ho veurem, però de moment tanta felicitat crec que ja em fa fàstic.

 

 

 

 

 

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c