Laltre dia, durant el sopar, una amiga em va demanar si no em feia angunia o por mostrar-me tal com era al meu blog.
Ella era de lopinió que el despullar-me a diari en públic em feia més feble. I opinava que la gent que em llegeix i comenta sap masses coses de mi.
No em fa por que la gent em conegui tal com sóc. Tot el contrari, magrada. Per fi he aconseguit ser sincera amb tots els aspectes de la meva vida i dir les meves penes o pors en veu alta; majuda a superar-les; Juntament amb els vostres comentaris, que molt sovint són el primer motiu per somriure que tinc; i el fet de saber que escriuré el que faig, em dóna forces per a fer coses i lluitar per a sortir daquest forat.
El meu blog i jo, som diferents parts de la mateixa persona.
Per què intentar amagar res?
Vosaltres sou sincers als vostres blogs?
Ptonets des de L’Escala!!!
;)
10 respostes a «Tal Com Sóc.»
Per mi, evidentment cap! jejejeje…
Gràcies Voltaire, Bon cap de setmana per a tu, també!
Ptonets.
Jo també sóc sincer, i em mostro tal i com sóc, amb fotos i tot! Au, que vaigue bé per l’Escala!!!
I tant que si!!
El Sr. Gat parla, la meva iaia sap kung fu, i el meu avi te un amic que és un Drag únic en la seva espècie. u_u
Ara en sèrio, i broma apart, sempre que dono opinions al blog, són les meves, i sóc ben sincer :)
Si, soc sincer, xo no m´implico tant com tu, o al menys d´una manera tan oberta.
No per aixo, sino xq tinc el plaer de coneixet, puc dir q ets una tia molt valenta.
Un peto.
estic amb el denke!
vagi per per la platjetaaa. muas
Jo he escrit coses al meu bloc que mai diria “allà a fora”. Com ho he d’ escriure, tinc temps per pensar-me bé com ho posaré i què posaré. I m’ agrada fer-ho.
Està clar que cada un, utilitza el blog, pel que més li agrada. Jo tinc la necessitat de comunicar-me.
Això m’ha fet recordar que tinc un post pendent sobre la opinió que té la gent sobre el meu blog i sobre el que s’hi pot trobar al llegir-lo.
Ara l’escric.
Bon dia!!!
Jo també em mostro tal com soc, fins i tot, com pots comprovar, faig servir el meu nom real.
Jo, en Niqmad, sempre sóc sincer.
L’Enric menteix de tant en tant…
Deric, No thavies ni plantejat que donot no era el meu nom? :D Et va sobtar que jo tingués un nom tant clar, eh? jejejeje
Niqmad, quan de temps… La sinceritat és bona, sobre tot quan te lapliques a tu mateix… Jo crec que tinc un problema amb això… sóc sincera amb els demés, però menganyo a mi mateixa.