Saltant En Pilotes….

Bé això ho vaig escriure ahir al tornar al llit, a les 02:12 de la matinada. No sabia si penjar-ho, però ja m’he decidit.

” Lamevaweb no funciona.

Jo tinc la necessitat d’escriure el que sento i penso. Tot és una merda. I jo la més grossa per no fer-me valer més, en segons quins moments.

Quan els moments estan aquí, s’’han d’’aprofitar: això és quelcom que sé i que no faig. Sempre m’’equivoco en el mateix. Una vegada i una altra, peco del mateix… esperar… agafar més confiança… conèixer més.
Quan coneixes, deixes de desitjar. O et deixen de desitjar.

He estat al Mecal. Primer amb la compi de pis. Després ella ha marxat i jo m’’he quedat sola allà. No volia tornar cap aquí.
Tots els col•legues varen sortir ahir i avui estava sola. Jo m’’ho he buscat.

Estic terriblement deprimida. Avui m’’he sentit com feia molt temps que no em sentia, caminant sola per la ciutat, amb unes quantes birres a sobre, sense ganes de tornar a casa i sense esma per anar de festa.

Anar de festa?
Tornar al caos de la nit?
He estat a punt.
A més, avui tenia tots els números a favor meu. Sabia on anar i amb qui anar. Sabia on trobar sense buscar.
Sabia que si em llençava, no tornava fins demà o demà passat.

Després m’’han vingut al cap unes quantes frases, d’’aquelles que m’’han marcat, dels curts que he vist:

…”Un pot passar-se tota la vida intentant que aquells moments tornin”…
…” – Et proposo deixar l’’alcohol com vares deixar la cocaïna!
– I perdre el plaer d’’una cervesa ben freda?”…

Sovint, me n’’adono que per molta gent, les paraules banals que jo escric aquí, no són més que això, banalitats estúpides d’’una eterna adolescent.
Per sort, hi ha qui sap llegir més enllà de les simples paraules i se n’’adona del que realment representen.

Hi ha moltes maneres de fugir de la realitat. Crec que jo les he esgotades totes, ja.

Per segon dia consecutiu, el meu iPod s’ha quedat penjat, en intentar treure-li unes fotos que vaig guardar a l’’Escala. Fins i tot la tecnologia s’ha de posar en contra meu?

Sé que això ho estic pensant ara, per què estic decepcionada, trista i sola.
Demà al matí, agrairé que lamevaweb no funcionés i jo no hagi pogut publicar això.
Demà al matí, intentaré enganyar-me de nou i fer-me a la idea de què tot va millor. Que el món és fantàstic i que val la pena llevar-se cada dia per tornar a lluitar contra tot. I el més cru i fort; és que per unes hores o dies, m’ho creuré.

Demà, tornaré a anar al Mecal, i demà passat… A veure si aprenc gaires frases d’aquestes que m’ajuden a tirar endavant.
Si més no; em faran reflexionar.
Per cert, m’he tornat a mossegar les ungles.”

Em sento com si anés en pilotes per la vida i em fessin saltar a corda cada dia.

He de dir, que avui no he anat al Mecal, però que demà i demà passat si que hi aniré. Vull veure el que fan a l’auditori a les 19:15 – Radical.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c