Quina Ràbia De Telèfon!

Això dels estats d’ànim és realment curiós.

Estàs dalt de tot i et pot passar alguna petita cosa que et faci tornar a baixar de cop. Ja sigui una trucada telefònica, o dos, o tres…

Crec que llençaré el telèfon a les escombraries i qui em vulgui trobar que em busqui per altres mitjans.

Ahir:
Primera trucada – El banc. He de marxar cap a Ripoll i a l’Escala. He de fer pujar a els meus pares a Ripoll i la meva pobre mare està fatal per viatjar… Quina ràbia que em fa!
El motiu és; com no, el maleït pis de Ripoll…. M’entren unes ganes de vendre-me’l i que em deixin en pau!

Segona trucada – Algú que tot i que deixa anar simpatia per tot arreu, no sembla tenir gaires ganes de passar massa estona amb mi.

Tercera trucada
– La fada. Vindrà a actuar com l’any passat al festival eròtic i vol que hi vagi algun dia. A part, té pensat venir al gener a viure a Barcelona, amb el seu marit, i vol que l’ajudi a buscar pis.. Com si no tingués prou feina jo!
La veritat és que no em fa res ajudar-la. El que passa és que estic mosquejada.

Quarta trucada
– Com una idiota torno a insistir amb la persona de la segona trucada. Està clar que perdo el temps.

Estic nerviosa per si no em truquen de cap dels cursos. No entro precisament dins el perfil de gent que busquen.
Esperem que hagin notat lo motivada que estic i em donin l’oportunitat de fer-los.

Avui tenia moltes coses a fer, però la veritat és que estic tant baixa de moral que no tinc ni ganes de continuar l’experiment del gimnàs.
Crec que tornaré al llit i faré “El perro” tot el dia.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c