PERÒ SOM LLIURES

Segueixo en la meva espera de trobar la persona perfecte per a mi.

Però tot es tan difícil en aquest mon egocèntric i egoista on ens movem. Només tenim temps per treballar i per ben poca cosa mes.

Les distancies son llargues, les excuses fàcils de pronunciar.

No deixem de mirar-nos el melic i pensar en que no ens mereixem el que ens està passant.

Crec que ja es hora de mirar enfora, de mirar de cara altre cop a la gent, de començar a viure plenament, sense tenir por ni res a amagar.

Que som dèbils, tots ho sabem. Per què anar per la vida de forts?

No tenim que fer el que s’espera de nosaltres, si no el que realment vulguem.

Aquesta es la nostre condició humana, som lliures per viure amagant el cap, o per aixecar-lo ben amunt.Som lliures de tenir pena de nosaltres mateixos , o per intentar millorar.

Som lliures de viure dins el nostre cau de egoisme o intentar ajudar.

Som lliures de dir moltes tonteries que no complirem mai….  :)

Però som lliures.

 

Per cert. Ja no em despertarà ningú mossegant-me els dits del peu. La Puça ja viu a Olot. Ha marxat aquesta tarda… La trobarem a faltar, però.

L’aniré a visitar d’aquí un parell de setmanes.

Ah! I m’he reenganxat al Fòrum. Es ha dir…tindré que aguantar una setmana mes a nens cridaners i “humanoides” varis. Amb les ganes que tenia jo, de tornar al meu cau…

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c