PARANOIA PER NO PODER DORMIR. (TRISTOR)
El monstre de l’insomni ha tornat.
Magradaria ser forta i contra tot poder lluitar.
Voldria no tornar a sentir tristor mai més; que dels ulls no em saltessin les llàgrimes i que no em tornessin a passar pel cap pensaments obscurs.
Voldria sentir-me estimada, tenir algú a qui abraçar i amb qui compartir.
En això pensava ahir a la nit quan tornava cap a casa, pensava sobre lamor i el respecte. He après a viure sense lo primer, però sense lo segon, mai ho toleraré.
Deixeu-me en pau, monstres de la terra i de més allà. Sóc feble, ho reconec. Però jo no intento aconseguir grans fites, només intento poder viure en pau.
Imagineu que no existeixo. No sóc res a lo que tingueu que témer. Jo només vull fer la meva, tenir els meus amics i viure feliç.
He fet mal en aquesta vida; si, però sempre sense voler.
He patit? Com tots. Ni més ni menys.
Deixeu-me dormir en pau, no torneu a visitar-me damagades. No em desperteu amb les vostres brutes maneres i deixeu de parlar de mi.
Jo només vull ser feliç.
I ho aconseguiré.