Morir De Gust.

Vaig somiar que era un pescador, i que, d’entre les xarxes, un bon dia, treia un raig de sol.

Vaig fantasiar que era mariner, i que en recollir l’àncora, una estrella de mar em perseguia, plena de desig.
Vaig variejar que era aviador, i durant un combat; allà a dalt, podia sentir la teva olor.
Vaig divagar que moria, i que tu eres el meu àngel redemptor.

Entre tant somni, vaig oblidar que tan sols amb estirar la mà; podia encendre la làmpada, apartar les xarxes que separaven els nostres cossos, observar atentament la teva pell torrada pel sol, sentir la teva olor i degustar el teu sabor.

Deixa’m morir de gust amb aquesta sensació.

O he de seguir somiant?