La pell blanca..

Dilluns passat al matí, de Camí cap a la feina, vestida amb sabates i faldilla negra, me'n vaig adonar com de blanques estaven les meves cames i vaig decidir que allò es tenia que acabar.

 

Tempesta

 

Al migdia vaig marxar cap a casa, i després de dinar, em vaig calçar les sabates de caminar i cap a la platja caminant… el cel es va anar encapotant… i jo seguia caminant… Després dels dies que feia que no plovia, no pensava pas que descarregues allí mateix aquell enorme núvol… i si, ho va fer. I a més, ho va fer just en el moment que jo estirava el meu pareo a terra i em descalçava..

Vaig tenir el temps just d'amagar les sabates dins la motxilla i marxar cap al xiringuito, que per cert, no tapa quan plou.

Finalment i amb la roba de caminar xopa com si m'haguera ficat dins mar, vaig optar per la solució més bona.
Vaig agafar una d'aquelles gandules que havien deixat tirades els guiris en marxar corrents de la platja, la vaig acostar cap a la vora del mar i vaig fer-la servir per què no es mullés més la meva motxilla.
Em vaig despullar. Vaig desar la roba molla dins una bossa, em vaig tirar a l'aigua i en sortir, (ja no plovia) em vaig eixugar una mica amb una mini tovallola que duia, em vaig vestir la roba neta que duia a la motxilla i vaig marxar (esquivant la pluja a estones).

Total, que dimarts vaig marxat a treballar i estava igual de blanca que dilluns .

Això ho vaig intentar penjar dimarts passat i no ho vaig poder fer. Aquest sistema de blocs que en el seu moment vaig defensar tant.. està cada dia més deixat de la mà de Deu,Com diria un amic meu:" és totalment infumable."
Avui, més morena que dimarts passat… estic preparant la migració.

Aviat tindré nou bloc.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c