LA NOSTRA RELACIÓ NO VA BÉ.

Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Aquestes ultimes setmanes no ens acabem d’entendre bé.

He de reconèixer que ja no li dedico tant de temps, que potser estic una mica cansada d’ell.

La convivència tant intensa que hem tingut, en tant poc espai, durant tant de temps; ha fet que perdi l’interès .

Sobre Nosaltres:

El noto cansat.

Aquests últims dies crec que tots dos estem una mica fatigats de tanta xarxa. No trobem gaires coses que ens interessin, tot i que segurament, de coses interessants n’hi ha tantes o més que abans; però hem perdut les ganes…

Crec que a la meva habitació l’única cosa que ha descansat bé, ha estat el teclat. No ha fet pràcticament res.

Jo gairebé no m’he connectat, però el meu pobre pc ha estat aguantant la marxa de la mula dia i nit.

Avui he arribat a casa, he desconnectat el pc d’internet i m’he ficat a passar a cd, uns quants “arxius de vídeo” que tenia a la carpeta de la mula. (Una trentena).

Un dia d’aquest he de fer el mateix amb fotos i música, el meu pobre pc, està a “tope”.

Tot i que avui, l’he alliberat de molt pes, l’he netejat tant com he pogut i li he desfragmentat els discos, no sembla que el seus ànims estiguin millor.

Sobre Mi:

Els ulls em fan mal. El cap em dóna voltes i sembla que estigui a punt d’explotar-me.  

Em sento terriblement cansada i no tinc ganes de fer res.

Aquesta tarda no he anat al curs; després d’esperar-me gairebé dues hores allà, he mirat el temari i he vist clar que amb l’espessor que hi tenia al cap, no entendria res de res i he optat per marxar.

Ja no em queden ungles per mossegar i els dits ja em comencen a fer mal. Els nervis no em volen deixar.

Crec que tindré que reflexionar sobre que és el que em passa. He de trobar el motiu d’aquesta desgana.

Crec que dins meu estan passant coses que potser no vull reconèixer. Potser és que el meu cos, després de tant temps sense gaire moviment, està descol·locat al fer de nou “vida social”.

Em dóna la impressió de què estic perdent seguretat, em sento dins un remolí que se’m torna a emportar i em produeix vertigen. Tinc ganes de parar el món per uns moments, per uns dies o per uns mesos més; però evidentment, no puc.

Em sento inquieta, el curs que volia fer, no acaba de sortir. El pis no hi ha manera que s’acabi. Els mesos van passant i tinc por. Tinc por de perdre altre cop el tren i quedar de nou perduda dins el túnel.

Crec que estic histèrica…

Doncs ale!  Una foto d’una histèrica divertida: ;)

 

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c