La independència de Catalunya, el sentiment català i CiU.

Sense que serveixi de precedent, avui parlaré de política…

Certament, he sigut tota la vida independentista i republicana.  (Segur què per culpa de l’educació en català a partir dels 11 anys, o per l’escola religiosa i franquista de la meva infantesa, o per les arrels andaluses, extremenyes i portugueses de la meva família…)

M’agrada viatjar i moure’m pel món. Allà on vaig explico que el meu país es diu Catalunya, i fins i tot vaig viure 3 anys a Frankfurt amb un xicot Alsacià, que va voler aprendre el català en lloc de l’espanyol… ( Ho va decidir ell quan va veure com anaven les coses al meu voltant.)

He somiat tota la vida en que arribés el punt que sembla estar ara la societat i els nostres polítics. A punt per demanar al poble català si volen ser independents. Sempre he pensat, que era una pregunta que ens havien de fer.

Però el que està passant no és tant maco com ho havia somiat.

CiU està utilitzant el sentiment independentista per a aconseguir popularitat altre cop, després de totes les retallades que ha estat fent.

S’està aprofitant dels sentiments dels catalans, per a semblar un xai, quan tots sabem que és un llop.
Em fa molta ràbia, de cop i volta, veure tots els actes polítics de CiU, plens d’estelades, fent-se seva una història que sempre havien negat…  a l’hora que veig la gran contradicció, de sentir que potser així ho podrem aconseguir. (No cal oblidar lo perduda que està la esquerra catalana…)

En Mas vol passar a la historia com el home que ho va intentar? El dret a decidir ja és nostre, no necessitem que ells (CiU) en ho donin.

S’està apropiant del sentiment del poble Català per amagar momentàniament les tisores, fer-nos oblidar tots els pactes que ha fet amb Madrid i augmentar la seva popularitat!
Però que fer contra el que proposa?

Ens està fent servir perquè oblidem els escàndols, la corrupció, en Millet i els tentacles de la Caixà “Mordor”, els diners a paradisos fiscals i tantes coses més…

No us deixeu enganyar.

Tot i que en l’època d’en Pujol se li ha d’agrair a CiU que va fer molt pel català i per Catalunya. Avui no podem oblidar que ara mateix CiU és a Catalunya gairebé el mateix, que el PP és a Espanya.

Independència si.  CiU no!

El meu lema per aquestes properes eleccions:
Vota el que vulguis, menys CiU.

Clara:
Republicana, independentista i pirata!

Per cert… Tot i això: Pell de gallina:

Concurs de Castells 2012: Clam unitari per la independència de Catalunya

En Camp Nou clamant independència contra el Madrid

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c