Inexplicablement, a vegades ens coneixen millor la gent del carrer que la nostra pròpia família. Sovint ens tenen més estimació i respecte la gent que ens aprenen a conèixer com som i no intenten fer de nosaltres el que ells voldrien que fóssim.
En totes les famílies passa el mateix… Crec.
Hi ha moments que ets planteges si ets el dimoni que veuen en tu els teus familiars, la persona alegre i tranquil·la que veuen en tu els teus amics o la persona responsable que et creus tu que ets.
Segurament dec ser una barreja de les tres coses, com a mínim… Jo diria que hi ha molt més i les coses no són tant simples…
A que ve tot això? A que m'agradaria que si les coses no poden ser, al menys algú em donés explicacions. A que tindré aviat el meu sisè nebot (neboda exactament) i mai cap dels meus germans a pensat en mi com a padrina de cap d'ells.. a que sovint m'he sentit tant poc respectada que he preferit ni parlar i mantenir el mínim contacte possible… i a que, avui tinc un dia tonto i tenia ganes de parlar-ne.
Segurament d'aquí una estona me'n penediré de haver escrit això, però ja estarà fet. Tenia que deixar-ho anar.
Això és tot.
9 respostes a «La fam»
A casa de cada un el coneixen ben poc normalment. Jo segur que semblo fred i distant i tu mateixa pots dir-me si és així o no. Jo seré padrí d’algun dels meus nebots però pq només som 2, quan sou més… és més complicat.
Pensa, a més, que moltes vegades passen per davant amics. I també té a veure amb la relació que hi mantens. El fet de viure lluny segurament és un factor més per no tenir-te en compte. Però ves… això de l’apadrinament és tan absurd… perquè, què fa un padrí a més de dur la mona?
Si jo ho entenc… però em sap greu. A més, tampoc és que em torni boja pels nens, jo… Però m’hauria fet il·lusió!
Crec que la historia aquesta dels padrins funciona així: Els pares trien les padrines i les mares els padrins. Així que en el meu cas, només m’haurien pogut triar pels fills de mon germà, i la veritat, el meu nebot gran té ara uns 24 anys, i el petit uns 17. Fa 17 anys jo no hauria confiat una criatura a una persona com jo, ni fumada!! ;)
Ah per cert… tu ets fred i distant.
:P
ostres! però si aquesta foto és la de la meva familia! bé, molts cops els amics es trien i la familia no… però t’entenc :*
Els amics es trien sempre… No?
Namagueta… Així tu i jo som parentes??
Alguna cosina llunyana??
;)
Salvador els padrins, padrines haurien de fer MOLT MÉS que la mona o el palmó, hauríem d’acompanyar en la FE als nostres fiols o fioles, i a vegades tot i voler fer-ho per aquestes coses que tú tant bé descrius Clara, intentes que els contes que li arribin tinguin allò que abans deien moraleja, que els faci pensar que hi ha altres maneres, altres valors que no per contracorrent deixen de ser bons…
No sempre és pot o es sap Salvador, però hauríem d’anar més enllà de la mona i el palmó i permetre el privilegi als padrins, padrines i fiols , fioles de tenir un vincle emocional que els acompanyi en
l’aventura de creixer… Vaig tenir, ara es morta, un encant de veina que era la padrina de tres germans i jo vaig dir 3? Ella m va explicar que a Austria, si moria la criatura la padrina se’n feia càrreg i per tant els pares no
volien que els nanos estiguessin repartits si volia ser la padrina de la primera ho hauría de ser tambè dels germans que arribessin i així va ser… La Miren va ser la padrina de la Gretel, Konrad i Victor…
Cuida’t
Cuideu-vos
Cuidem-nos
A mi em deixen a càrrec de tres criatures… i acabo boja.
Segurament, ja està bé que no sigui padrina de cap…
:?
M’has fet somriure… però segur que no seria per tant… que ja traspues haber aprés molt…Sempre ho anem fent… això d’aprendre vull dir… El meu fiol es diu Gonzalo i ja ha deixat enrere la primera infancia… comencen preguntes que tant de bo tinguem les respostes adequades… Quin estres aquest curs farà 1r de primària…
Sí si si m’has fet somriure :)
Q bé que va… somriure!!
és massa complicat això de les families. Com comentaveu, ningú escull la familia en que neixes.
Per això ens hem d’adaptar, suposo.
Clara, tothom pensa que la seva familia és com la de la foto i la familia de la resta de gent no. perque serà?
un peto.
No… la veritat es que la meva família no és la de aquesta foto… Aquesta la he ficat per dissimular.
La foto de debò de la meva família és aquesta, més o menys…
tot i que amb aquests ens hi semblem més.