Júlia. O… L’hora De La Veritat.

Tinc un malson:

No sé per què m’han de venir aquests records precisament ara. No sé que està passant al meu cos i al meu cervell que de cop se’m remou el cel i la terra i les coses que fins ara no m’han molestat, se’m giren per llocs inesperats.

Porto dies somiant amb una nena petita, petita… tant petita que hi cabria al palmell de la meva mà.
Una nena blava de nom Júlia, a la que jo li vaig fer mal.
Encara dec estar a temps de disculpar-me?
Serveix d’alguna cosa que ara em senti fatal?
Potser ha arribat el moment de reparar aquest mal.

Vaig començar l’any a un núvol d’esperança del que no he baixat, però cada vegada el noto més prim i crec que en qualsevol moment el puc travessar.

En aquesta vida en què els desenganys són constants, els problemes sembla que facin cua per anar entrant a la meva vida i les forces, hi ha dies, que no sé on dimonis anar-les a buscar; qualsevol espurna d’esperança s’agraeix.

Ara és, potser, l’hora de començar de debò i sobretot de no deixar més coses a mig fer.
Feina, casa, amor i estabilitat.?

Uhmmmm….. Quina por!

El gusano pisado se retuerce y dobla. Cosa que le conviene, pues reduce la probabilidad de ser pisado otra vez. Dicho en el lenguaje de la moral: humildad.
FRIEDRICH NIETZSCHE

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c