INAPETÈNCIA I ENSOPIMENT

L’avorriment i la desgana poden amb mi, altre cop; ja no tinc ganes ni d’escriure.

No em ve bé anar a passejar, ni prendre el sol, ni llegir o pintar, ni tan sols tinc ganes de menjar.

Torno a sentir com les meves forces se’m escapen, com les il·lusions em deixen i les esperances s’esvaeixen.

Pot ser si que em tindria que marxar.

Potser és que estic tan acostumada a la meva rutina de no fer res que necessito un canvi d’aires urgent.

Potser ja es hora que em plantegi marxar d’aquesta casa, Estic tant a gust al món que m’he creat aquí, que no tinc ganes de sortir-ne. Això que en el fons no em sento a casa, si no a casa de la meva Companya de pis.

I començo a necessitar sentir-me a casa.

L’opció tornar a la meva casa de debò, no m’he la plantejo. Està a cent quilòmetres de Barcelona i és un poble de mala mort, i després de viure un any i mig a aquí, dos i mig a palma i + de tres a Frankfurt, l’idea em sembla aterradora.

No se que he de fer amb mi.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c