Exhausta al bell mig de la ciutat.

 

Ahir a la tarda vaig notar com les forces em fugien del cos. Sobre les 5 i mitja, em va entrar mal de cap, mareig i un cansament extrem.  La pressió abaix de tot. L'energia que tinc normalment  es va evaporar literalment del meu cos deixant-me exhausta al bell mig de la ciutat.

 

Ni el menjar ni el dormir han fet que recuperés l'energia. Em sento  més pesada i inamovible que qualsevol de les estàtues que fotografio sovint.

He de fer l'esforç, dutxar-me altre cop i marxar ràpid que ja arribo tard! La veritat és que avui, gustosament em tornaria a ficar al llit, posaria el ventilador més fort i dormiria….

Necessito descansar, deixar de pensar, deixar de suar… i somiar una mica amb coses alegres i felices.

Necessito somriure…