ÉS PERFECTE.

Tanca els ulls i imagina que flotes sobre un suau núvol de cotó.

No estàs sola; al teu costat hi tens la teva persona amiga i confident. Quan no hi és, l’esperes pacientment encara que t’urgeixi un xic de sexe o d’amistat, unes carícies o unes paraules amables.

Amb aquest ésser  pots mostrar-te com ets, no t’amagues de res. A vegades s’ho agafa bé i altres no tant, com qualsevol humà.

Pensa en tu a estones, però per sobre de tot pensa en el seus problemes, com ha de ser!

Quan està trist o deprimit no busca la teva ajuda, es tanca dins seu… Si senyor. …  Com s’ha de fer! Si tu el necessites a ell, primer ha d’acabar el que està fent.

Té el cos suau i musculat i les seves ales son perfumades amb essència de vida.

És perfecte…. O gairebé.

Si no fos un àngel, segurament seria un bon humà.

Perquè som així d’idiotes, mentiders, orgullosos i egocèntrics? Si al final tots acabem morts….

No seria més fàcil gaudir del temps que tenim enlloc de malgastar-lo planyent-nos de nosaltres mateixos? La resposta és senzilla, però difícil de seguir.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c