ENS TORNAREM A VEURE?

Llibreta de pensaments 17:16 al llit…

Quan el recordo, noto que em canvia fins i tot la mirada. La musculatura de la cara se’m relaxa i els llavis em dibuixen un dolç somriure.

Quan parlo d’ell, em falten les paraules, els ulls em brillen i el to de veu se’m alça!

Quan penso en que no sé res d’ell, gairebé em salten les llàgrimes. On es deu haver ficat?

Impossible amagar el que sento.

Penso en la seva mirada, en les seves llargues pestanyes…

Qui les deu estar gaudint, ara?

Vaig veure el seu cap per la tele just abans de la subhasta i des de aleshores que no se res més d’ell…

Enamorat meu. Que et tornaré a veure?

Mentrestant, al meu cap, segueixes sencer i amb moviment. Si més no, segueixes viu al meu pensament!

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c