Ja no tinc pis a Ripoll.
Encara no està llest del tot, però lEli ja shi instal·la avui.
Dissabte, després de currar onze hores a lescala, vaig agafar el cotxe del meu pare i vaig marxar cap a Ripoll.
Estava cansadíssima, però em movia la il·lusió de passar una nit romàntica al meu pis.
Havia quedat amb una personeta molt especial per mi; però a ultima hora; a les 22:30, em va dir que no venia. Es veu que jo no sóc tant especial per a aquesta persona com ella ho és per mi. Ja passen aquestes coses. Ara em toca fer-me la forta i fer veure que res em fa mal. No em puc deixar enfonsar, he danimar-me i seguir amb força com fins ara. He de seguir endavant amb la feina i tots els altres projectes que tenia començats; però la veritat és que és complicat fer-ho.
El cantó bo del cap de setmana, és que he descansat força. Al no tenir ganes de res, he estat al pis, sola i descansant.
Ara marxo cap a LEscala, demà a les 6 del matí torno a treballar. No en tinc gens de ganes, però és necessari que ho faci.
Petons plens de tristor, llàgrimes i pluja..
Comentaris
12 respostes a «El Final De Les Coses.»
ell s’ho perd…
mm el passat dissabte em vaig comprar unes sandalies ben xules a ripoll yeahhhhhhhhhhhhhhhh
Ostres Donot… Sap greu… :(
Però tú no t’arronsis! Ànims!
Crec que l’estiu és una època molt difícil per aquestes coses (de relacions i tal…) però també pots aprofitar per conèixer gent nova! ;)
Cuida’t maca!
Aquí també plou!
“Plou, tot és nuvol i gris.
Plou, dius que això et posa trist.
Dius que no t’agrada la pluja per què mulla els carrers.
Dius que no suportes les penes.
Per això tens el cor tan estret.”
com t’entec…fa 2 mesos estava =..però tot passa, i apareix gent nova, i motivacions noves, segur!
miiiiiil muaaaaas wapaaaaaaa
pos si que estem bé, xiqueta! sap greu que estigues tristona… espere que passe prompte. Petons també per tu.
Ostres… Gràcies…
Ja estic a l’Escala. I ara si que no em moc d’aqui, al menys fins el dia 14.
Estic farta d’anar d’un lloc a l’altre. a part, ara ja no tinc cap motiu.
Aprofitaré per a relaxar-me i gaudir de la familia i del mar, després de la feina, clar.
Demà tindré una conexio com déu mana, i no xuparé dels papis i podré visitar les vostres planes.
Ara vaig a dormir; que demà a les 5 sonarà el despertador.
Petonets una mica més animats, però força tristos…
Fins demà!
Animat Carinyooo!!!
Ja veuras com tot sortira mb!! És el que diuen els altres…’hi ha molta gent disposada a conèixe’t!!’ No t’has de tancar ni molt meenys!! Ja veuras el dia de la quedada quina farra!!
Una besada!!
Amb la feina que tinc, ja no em queda temps per pensar en res.
Ja estic més animada, tot i que segueixo dolguda.
Sembla que per fi ha plogut a Barna, no?
A l’Escala 4 gotes mal contades… Però avui fa tramuntana fresqueta!!!
uf, si va ploure a sabadell…vaia tela…
a vegades emprenya que et fallin. bueno, no, sempre emprenya que et fallin, però suposo que si val la pena s’arreglarà i si no bon vent
Diuen que caiem per aprendre a aixecar-nos. A partir d’aquí tot ha d’anar a millor, per força!!
Ànims!
Crec que no val la pena. Em mereixo molt més!