DESASTRÓS

Fatal, això no s’acaba mai, no hi ha manera de veure els resultats i a sobre ens ho carreguem tot.

Fa dues setmanes al menys que vàrem començar a pintar, hem pintat parets i sostres; encara ens falten totes les portes i les escales del jardí.

“I si em canvio el llit?

I si trec aquest prestatge on tinc la roba? Però, On la guardo després?

I si compro dos armaris i els fiquem a la teva habitació?”

Dit i fet.

Abans d’ahir vàrem anar al Ikea a comprar-nos un sofà, dos armaris, un moble pel meu Pc, un futón per la meva habitació, un mirall, una tapa pel wc nova que la de fusta ja estava vella, cortines pel bany, menjador, habitació compi…

Ahir al matí: Desmuntar els mobles vells, a les dues ens varen portar els nous, però no ho varen portar tot, faltaven els dos armaris.

Trucar, barallar-me per que ho portessin ahir mateix, aconseguir-ho.

Ficar-me a muntar el futón i el moble de la meva habitació, vaig acabar a les 21.00. Després encara muntar el Pc i intentar fer un xic d’espai per poder-me ficar al llit.

A les 19.30 varen portar els armaris. Ja ens va assemblar que la capça era molt gran, però bé. Eren els armaris.

Aquest matí: comencem a muntar els armaris…en muntem un…

– Ostias això és molt gran, no?

Agafo el metro i 2 metres 20 cm.

– Nooooooooooo. El vàrem comprar de 1 metre 85. S’han equivocat, per això no ens encaixava del tot al principi.

– Jo no el desmunto

– Per què s’equivocaven, Quin descontrol…

Comencem a muntar el segon….

En un Pim pam…

– Som especialistes, ja…….

– Aquí falla alguna cosa….

– Hem col•locat malament unes peces….

– Ah! Si , ok…

I el armari es comença a doblar cap a un cantó. Jo ho veig a camera lenta … i cau a sobre la compi.

Ella, morat enorme a la cama, cop al cap.

Ell, (l’armari) ja el podem llençar.

Tornem a estar al principi… On guardem la roba?

Estic histèrica, m’ha vingut un baixón…

Ja no tinc forces per continuar…

Tinc rascades, pelades, morats … per tot el cos…

La casa està feta una merda…

Demà marxo fins dilluns a veure ma mare i dimecres he d’estar a Benicàssim.

Ho he aconseguit, torno anar estressada. A punt per tornar a treballar… El subconscient ens fa males passades, també.

He tingut que fer exercicis de respiració i relaxació, ja m’ofegava. Ansietat?

Bé … per desdramatitzar una mica. Foto tapa wàter, rosa putón.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c