Contradiccions Estivals.
Llibreta de pensaments. Plaça del surtidor. 16:14:06
Estic xopa de suor. Lestiu sestà fent insuportable tot i que feia anys que no em sentia tant viva com ara… Bé, viva, segons en quines coses…
Fa pocs dies somiava amb aquells estira i arronsa, amb aquella mirada tant plena de coses i tant buida a lhora.
La mar em susurrava missatges teus a loïda, mentre em capbussava entre les seves ones.
Laire menviava el teu to de veu, ple de paraules alegres i dolces.
A la meva ment, només un pensament: Quin dia deixarem els jocs i començarem a fer coses fortes?
Lestiu em porta noticies de vells amics i amigues; dantics amors, damants ideals, de coses inacabades i ambigües.
Lestiu em té ocupada en construir la meva casa. La casa interior on vull viure a partir dara.
Lestiu mestà ensenyant que tinc força per tornar-hi, però a lhora em recorda que de res serveix la intolerància i lorgull. Que el que conta és la humilitat, la comprensió i el perdó.
Fa uns dies flotava a laire, en un núvol de sensacions imprecises i inexactes. Ara posaré de nou els peus al terra i seguiré així amb constància.
Fa pocs dies vaig descobrir que no segueixo res del que parlo, que ni sóc tolerant, ni constant, ni humil. Sóc una mena de monstre ple de por; Egoista, capritxos i que només es mira el melic.
Podria dir: Que hi farem, vaig néixer així! Però això no soluciona res. He daconseguir ser millor; i lluitaré per això. Però no confonguem, no sóc un cuc que sarrossega i quan veu un perill amaga la cua.
No em deixaré confondre i manipular fàcilment. Sé que puc ser forta, tot i que em senti defallir. Sé que puc lluitar per intentar millorar i això faré.
A vegades escric coses que no sé ni per quin motiu les escric. Aquest bitxo és horrible i no sé per què l’he penjat aquí.
Crec que ho tinc tot molt clar, per què sé el
que he de fer, i faig tot el que és possible, perquè la raó regni al meu món,
però estic oblidant el cor… I el cor em diu unes coses que m’omplen de
contradiccions!