Llibreta de pensaments. Plaça del surtidor. 16:14:06
Estic xopa de suor. Lestiu sestà fent insuportable tot i que feia anys que no em sentia tant viva com ara… Bé, viva, segons en quines coses…
Fa pocs dies somiava amb aquells estira i arronsa, amb aquella mirada tant plena de coses i tant buida a lhora.
La mar em susurrava missatges teus a loïda, mentre em capbussava entre les seves ones.
Laire menviava el teu to de veu, ple de paraules alegres i dolces.
A la meva ment, només un pensament: Quin dia deixarem els jocs i començarem a fer coses fortes?
Lestiu em porta noticies de vells amics i amigues; dantics amors, damants ideals, de coses inacabades i ambigües.
Lestiu em té ocupada en construir la meva casa. La casa interior on vull viure a partir dara.
Lestiu mestà ensenyant que tinc força per tornar-hi, però a lhora em recorda que de res serveix la intolerància i lorgull. Que el que conta és la humilitat, la comprensió i el perdó.
Fa uns dies flotava a laire, en un núvol de sensacions imprecises i inexactes. Ara posaré de nou els peus al terra i seguiré així amb constància.
Fa pocs dies vaig descobrir que no segueixo res del que parlo, que ni sóc tolerant, ni constant, ni humil. Sóc una mena de monstre ple de por; Egoista, capritxos i que només es mira el melic.
Podria dir: Que hi farem, vaig néixer així! Però això no soluciona res. He daconseguir ser millor; i lluitaré per això. Però no confonguem, no sóc un cuc que sarrossega i quan veu un perill amaga la cua.
No em deixaré confondre i manipular fàcilment. Sé que puc ser forta, tot i que em senti defallir. Sé que puc lluitar per intentar millorar i això faré.
A vegades escric coses que no sé ni per quin motiu les escric. Aquest bitxo és horrible i no sé per què l’he penjat aquí.
Crec que ho tinc tot molt clar, per què sé el
que he de fer, i faig tot el que és possible, perquè la raó regni al meu món,
però estic oblidant el cor… I el cor em diu unes coses que m’omplen de
contradiccions!
Comentaris
9 respostes a «Contradiccions Estivals.»
No, si, be . . . el bitxo, molt maco, no ho és.
Ja ja ja…. Doncs no… la veritat és que a mi, aquests bitxos, em fan molta por!
A casa meva d’això en diuen “serradits”.
El caos només és caos, un cop sabut això, després vé l’important, la vida, encara que sigui caotica
cucut
Osti, quin bitxo més fastigós!!! Crec que el principal és que siguis feliç, deixant de banda tant el que et diu la raó com el que et diu el cor.
Dons o tots dos som molt raros, o molt normals, per que a mi tb em passa aixo que dius. El cap te unes idees, una moral, y la realitat no es igual. Suposo q no es tan facil portar la moral personal a la realitat…
Si que et passen coses pel cap Donot!!!
Una pregunta retòrica: Quants cops viuràs tu? (jo sé que nomès un… però un amic meu assegura que ell és immortal, i la veritat és que aparenta tenir 15 anys menys! XD)
Amb això vull dir que la majoria nomès vivim un cop a la vida… per això:
FES EL QUE ET DONI LA GANA, I DISFRUTA DE LA VIDA!!
Total la vida són quatre dies i dos ens els passem dormint!
je je je…. Sóc feliç, però no sóc immortal, i no crec que visqui gaires més anys dels que ja he viscut. Això és un problema: porto mitja vida perdent el temps.
És molt difícil seguir el que et diu el cap…
dona, mitja vida perdent el temps… no sé… alguna cosa de trellat hauràs fet… :P
El bitxo és lleig amb ganes! :(
M’ho he passat molt bé, durant aquesta mitja vida… Suposo que en el fons, es tracta d’això, no?
I si, el bitxo és lleig. ;)