Comen

cordes

 

 

Tinc un conegut que podria ser molt feliç. Té o podria tenir, tot el que volgués a la vida.
De bona família, classe mitjana alta, estudis, germans, intel·ligencia… Amics no masses, però és que aquest és un bé escàs en els temps que corren per la ciutat.

 



Però, Ja fa temps què se li va ficar al cap que no és lliure. Creu estar estacat de mans i peus i pensa què ha de fer el què els demés esperen d'ell.
No se n'adona que les cordes estan al seu cervell i està vivint una realitat a mitges. No pot veure que aquests lligams se'ls fica ell i que cada vegada està prement més la corda al voltant del seu coll.
Som lliures a cada moment de la nostra vida. En cada moment decidim que és el que volem per la nostre vida en els següents 5 minuts. 

No és bo viure en la contradicció i falsedat que vius tu. Estàs mentint constantment a la gent que t'estima. 

Amic, alliberat d'aquestes cordes i comença a caminar. Veuràs com cada vegada ho veuràs més clar i quan miris cap al passat, podràs estar orgullós de tu.  

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c