Bloggers x la marató.

Per Segon any, en Salva ha posat en marxa la web Bloggers per la marató.

Les instruccions les podeu trobar al link, i també la manera com podeu publicitar aquesta iniciativa.

Us animeu?

4 Responses to "Bloggers x la marató."

Jordi (itaca2000) ha dit:

11 desembre 2006 a les 21:55

No t’ho prenguis malament, però això de les maratons em recorda aquelles recaptacions que ens feien durant el franquisme als colegis i que es competia per a veure quina classe i quina escola recollia més diners per a la beneficiència, mentre en Franco i els seus “amasaban” fortunes.

La meva opinió és que ve a ser el mateix. Hi han altres formes de fer les coses des de la política i l’economia. Sé que no vols que es parli de política al teu bloc, però l’any passat ja t’ho volia dir i vaig callar; especialment t’ho dic ara per si veus que no m’hi apunto.

Cadascun té les seves idees i totes són respectables mentre no facin mal a ningú. Jo respecto el que feu però no hi estic d’acord.

No importa. No perdrem l’amistat per això.

Fins aviat, guapíssima
Donot ha dit:

12 desembre 2006 a les 8:01

L’home és lliure per naturalesa.
Cada un de nosaltres té la llibertat que vol per triar que és el que vol i que és el que no vol.
En la marató aquesta no crec pas que es tracti de a veure qui dóna més ni molt menys, però si tu ho veus així, Que hi farem?

No és obligatori participar a la iniciativa de’n Salva… Tu tranquil….

Està clar que hi ha moltes més maneres d’ajudar, que és poden fer durant el dia a dia, encara que són molt poques les persones que ho fan. Cada un de nosaltres sap el que fa o deixa de fer i el que ens agradaria fer per tenir un món millor.

Cada un de nosaltres té la llibertat per seguir campanyes com aquesta o no.

:)
Jordi (itaca2000) ha dit:

12 desembre 2006 a les 15:54

No estic dient que sigui una competició (que en el franquisme en les classes i entre les escoles hi existia per a recaptar més).

El que vull dir és que conformar una societat en que els recursos per a afrontar els problemes s’hi facin d’aquesta manera, no és el meu model, i no us critico pas a vosaltres sinó a les grans campanyes de la televisió, que els reporta molta audiència i, a més a més, es gasten un “pastón” en anuncies de la campanya que podria donar-lo a la causa en qüestió en comptes de fer els anuncis.

Em refereixo a que no es tracta d’anar donant almoïnes als pobres, ni de promoure la beneficiència (aquesta és l’excusa dels governs per a no invertir a resoldre els problemes reals de la gent). Els poderosos hi participen una vegada a l’any i s’han guanyat el cel, mentre exploten dia a dia els seus treballadors.

Tinc una dona colombiana, vaig a Colòmbia, sovint, i conec aquesta manera de funcionar socialment, mentre la gent doni diners als pobres, o a segons quines “causes”, els que han de resoldre aquests problemes realment se’n desentenen.

Els problemes no els creen ni tu ni jo, ni som culpables del que passa al món; això és una falàcia que ens volen fer creure. Jo, personalment, penso que si contribuim a aquesta manera de funcionar, els responsables de solucionar els problemes no ho faran mai.

És la meva opinió. M’agradaria trobar un post que vaig llegir l’any passat sobre el tema i em va semblar genial, per tal que el puguessis llegir.

Ara vosaltres a “lo” vostre, cadascun com bé tu dius és lliure de fer el que cregui més oportú.

Salutacions
Jordi (itaca2000) ha dit:

12 desembre 2006 a les 15:56

No estic dient que sigui una competició (que en el franquisme en les classes i entre les escoles hi existia per a recaptar més).

El que vull dir és que conformar una societat en que els recursos per a afrontar els problemes s’hi facin d’aquesta manera, no és el meu model, i no us critico pas a vosaltres sinó a les grans campanyes de la televisió, que els reporta molta audiència i, a més a més, es gasten un “pastón” en anuncies de la campanya que podria donar-lo a la causa en qüestió en comptes de fer els anuncis.

Em refereixo a que no es tracta d’anar donant almoïnes als pobres, ni de promoure la beneficiència (aquesta és l’excusa dels governs per a no invertir a resoldre els problemes reals de la gent). Els poderosos hi participen una vegada a l’any i s’han guanyat el cel, mentre exploten dia a dia els seus treballadors.

Tinc una dona colombiana, vaig a Colòmbia, sovint, i conec aquesta manera de funcionar socialment, mentre la gent doni diners als pobres, o a segons quines “causes”, els que han de resoldre aquests problemes realment se’n desentenen.

Els problemes no els creen ni tu ni jo, ni som culpables del que passa al món; això és una falàcia que ens volen fer creure. Jo, personalment, penso que si contribuim a aquesta manera de funcionar, els responsables de solucionar els problemes no ho faran mai.

És la meva opinió. M’agradaria trobar un post que vaig llegir l’any passat sobre el tema i em va semblar genial, per tal que el puguessis llegir.

Ara vosaltres a “lo” vostre, cadascun com bé tu dius és lliure de fer el que cregui més oportú.

Salutacions

Comments are closed.

Bloggers x la marató.

Us agrada:

Follow Missatge Rebut!

Comparteix això:

Us agrada:

Follow Missatge Rebut!