Per Segon any, en Salva ha posat en marxa la web Bloggers per la marató.
Les instruccions les podeu trobar al link, i també la manera com podeu publicitar aquesta iniciativa.
Bloggers x la marató.
Per Segon any, en Salva ha posat en marxa la web Bloggers per la marató.
Les instruccions les podeu trobar al link, i també la manera com podeu publicitar aquesta iniciativa.
4 respostes a «Bloggers x la marató.»
No t’ho prenguis malament, però això de les maratons em recorda aquelles recaptacions que ens feien durant el franquisme als colegis i que es competia per a veure quina classe i quina escola recollia més diners per a la beneficiència, mentre en Franco i els seus “amasaban” fortunes.
La meva opinió és que ve a ser el mateix. Hi han altres formes de fer les coses des de la política i l’economia. Sé que no vols que es parli de política al teu bloc, però l’any passat ja t’ho volia dir i vaig callar; especialment t’ho dic ara per si veus que no m’hi apunto.
Cadascun té les seves idees i totes són respectables mentre no facin mal a ningú. Jo respecto el que feu però no hi estic d’acord.
No importa. No perdrem l’amistat per això.
Fins aviat, guapíssima
L’home és lliure per naturalesa.
Cada un de nosaltres té la llibertat que vol per triar que és el que vol i que és el que no vol.
En la marató aquesta no crec pas que es tracti de a veure qui dóna més ni molt menys, però si tu ho veus així, Que hi farem?
No és obligatori participar a la iniciativa de’n Salva… Tu tranquil….
Està clar que hi ha moltes més maneres d’ajudar, que és poden fer durant el dia a dia, encara que són molt poques les persones que ho fan. Cada un de nosaltres sap el que fa o deixa de fer i el que ens agradaria fer per tenir un món millor.
Cada un de nosaltres té la llibertat per seguir campanyes com aquesta o no.
:)
No estic dient que sigui una competició (que en el franquisme en les classes i entre les escoles hi existia per a recaptar més).
El que vull dir és que conformar una societat en que els recursos per a afrontar els problemes s’hi facin d’aquesta manera, no és el meu model, i no us critico pas a vosaltres sinó a les grans campanyes de la televisió, que els reporta molta audiència i, a més a més, es gasten un “pastón” en anuncies de la campanya que podria donar-lo a la causa en qüestió en comptes de fer els anuncis.
Em refereixo a que no es tracta d’anar donant almoïnes als pobres, ni de promoure la beneficiència (aquesta és l’excusa dels governs per a no invertir a resoldre els problemes reals de la gent). Els poderosos hi participen una vegada a l’any i s’han guanyat el cel, mentre exploten dia a dia els seus treballadors.
Tinc una dona colombiana, vaig a Colòmbia, sovint, i conec aquesta manera de funcionar socialment, mentre la gent doni diners als pobres, o a segons quines “causes”, els que han de resoldre aquests problemes realment se’n desentenen.
Els problemes no els creen ni tu ni jo, ni som culpables del que passa al món; això és una falàcia que ens volen fer creure. Jo, personalment, penso que si contribuim a aquesta manera de funcionar, els responsables de solucionar els problemes no ho faran mai.
És la meva opinió. M’agradaria trobar un post que vaig llegir l’any passat sobre el tema i em va semblar genial, per tal que el puguessis llegir.
Ara vosaltres a “lo” vostre, cadascun com bé tu dius és lliure de fer el que cregui més oportú.
Salutacions
No estic dient que sigui una competició (que en el franquisme en les classes i entre les escoles hi existia per a recaptar més).
El que vull dir és que conformar una societat en que els recursos per a afrontar els problemes s’hi facin d’aquesta manera, no és el meu model, i no us critico pas a vosaltres sinó a les grans campanyes de la televisió, que els reporta molta audiència i, a més a més, es gasten un “pastón” en anuncies de la campanya que podria donar-lo a la causa en qüestió en comptes de fer els anuncis.
Em refereixo a que no es tracta d’anar donant almoïnes als pobres, ni de promoure la beneficiència (aquesta és l’excusa dels governs per a no invertir a resoldre els problemes reals de la gent). Els poderosos hi participen una vegada a l’any i s’han guanyat el cel, mentre exploten dia a dia els seus treballadors.
Tinc una dona colombiana, vaig a Colòmbia, sovint, i conec aquesta manera de funcionar socialment, mentre la gent doni diners als pobres, o a segons quines “causes”, els que han de resoldre aquests problemes realment se’n desentenen.
Els problemes no els creen ni tu ni jo, ni som culpables del que passa al món; això és una falàcia que ens volen fer creure. Jo, personalment, penso que si contribuim a aquesta manera de funcionar, els responsables de solucionar els problemes no ho faran mai.
És la meva opinió. M’agradaria trobar un post que vaig llegir l’any passat sobre el tema i em va semblar genial, per tal que el puguessis llegir.
Ara vosaltres a “lo” vostre, cadascun com bé tu dius és lliure de fer el que cregui més oportú.
Salutacions