Desprès d’anys d’evitar que vinguessis a mi i de viure a la foscor més absoluta; ara estic disposada a què m’envoltis amb la teva llum.
Obriré els ulls de bat a bat, encara que la claror se’m clavi a les ninetes com si fossin milers d’agulles.
No negaré la teva presencia.
Estic disposada a deixar-me portar per tu.
Quan vulguis pots venir, crec que ja estic preparada per aprendre a estimar-te o morir.
4 respostes a «Agulles De Llum.»
Tal cual, semla que parlis de la felicitat…
La felicitat… l’amor, la vida… o la mort.
Però que vingui alguna cosa…
Un poc dràstic, no?, això d’”estimar-te o morir…
Com la vida…