Adéu mediterrani
Fa un any vaig començar un camí que crec que fins ara no he donat per acabat. Tot just ara tinc la sensació de que per fi he arribat al final.
Crec que molt més enllà de finisterre diré adéu al meu camí actual i en començaré un de nou. Com sempre, el final d'una època és el principi d'una altra i així el món, va rodant i voltant, i nosaltres a sobre, de banda a banda i ben marejats!
Allò que vaig començar a davant de les costes d'Empúries l'any passat, ho he donat per finalitzat avui davant la costa barcelonina. Tot just avui!!!
Estic a punt d'encetar un viatge nou. Aquesta vegada no seran 900 quilòmetres, sola, a peu. Aquesta vegada serà volant en avió… sola, a uns 6000 quilòmetres d'aquí. (Per dir un numero, no en tinc ni idea dels quilòmetres que hi ha!)
La emoció és molt semblant… la por, potser és més gran aquest cop. I es que encara que a mi em sembli que en qualsevol moment pugui parar el món i baixar… Encara que a mi em sembli que controlo la situació… Crec que se m'ha escapat un xic de les mans.
La maniàtica del autocontrol està perduda en un mar de sensacions…. Que voldria poder controlar…
Quan torni, segurament publicaré tot el que he escrit durant les diferents etapes d'aquest any de Camí a la meva moleskine.. Començo a estar preparada per parlar en veu alta de les coses que m'han anat passant. O al menys això és el que em sembla… ja veurem que passarà.
Per si algú no ho ha notat, Demà passat, marxo de vacances. Ja us aniré explicant que tal. O no…
;)