A CAGAR…. A LA VIA!

Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra.
Y nos dijeron: "Cierren los ojos y recen". Cuando abrimos los ojos, ellos tenían la tierra y nosotros teníamos la Biblia.

Pero alguien entre la multitud gritó: ¡Usurpador!

Sento que de cop i volta tot s’està tancant al meu voltant, tot torna a ser provisional i efímer.

Després de molts anys de una certa estabilitat em quedaré sense casa i sense feina…

Sense amors, sense amants, sense tenir clar que he de fer amb la meva sexualitat.

Sense tenir clar que he de fer amb la meva vida.

Estic massa emmerdada.

Vull tornar a ser lliure. Vull tornar a ser jo. Vull riure i ser feliç. Vull confiar en les meves capacitats.

Vull notar la meva força interior i vull que la notin.

No vull deixar-me trepitjar per gent que no m’arriba ni a la sola de la sabata. Malalts mentals, incapaços de diferenciar la realitat de les seves fantasies. De diferenciar la seva feina o el seu món digital del món real.

Incapaços de compartir, d’estimar, de donar sense esperar res a canvi.

Estic farta d’aguantar.

Vull tornar a estar entre persones.

Tornar a estar entre amics.

He de pensar clar….

Crec que la solució passa per vendre el pis de Ripoll, trencar les poques arrels que em queden, i al menys no tenir deutes i ser lliure.

El problema és que qui vol un pis a Ripoll? I Vull realment vendre’l?

L’altre solució passaria per deixar Barna i tornar al poble. Però que collons hi pinto jo allà desprès de tants anys fora?

El dia 15 arriba una amiga meva alemanya que també busca pis aquí…però ni ella ni jo tenim feina….Com aconseguim una casa?

Tot té que venir de dos en dos? Com als anuncis de la tele?

Entren ganes d’enviar-ho tot a cagar a la via!

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c