8.000.

(Us aviso que aquesta foto pot ferir la sensibilitat de la gent.)

Recordo les 8.000 raons per somriure de principi dany i em sembla que ja ha passat molt temps dallò.

Ara hi ha altres motius igualment vàlids, però i demà?

23 Responses to "8.000."

Ignasi ha dit:

17 gener 2006 a les 11:10

Bons motius ;) i demà continuaran estant, i dema passat… :P
donot ha dit:

17 gener 2006 a les 11:16

si… Pena que els 8000 no…
LmeWMon ha dit:

17 gener 2006 a les 11:20

Tant de bo que amb la meva nova càmera poguès fer fotos com aquestes…

:p
Laia ha dit:

17 gener 2006 a les 11:41

Em conformo amb el bitllet de dalt de tot :p
Nica ha dit:

17 gener 2006 a les 11:47

La meva sensibilitat l´ha ferit… demano una indemnització!!! (jejejeje)
donot ha dit:

17 gener 2006 a les 11:50

Com diuen allò? Quien avisa no es traidor!!!
Unmei ha dit:

17 gener 2006 a les 12:06

Jo també m’he sentit ferida… :(
donot ha dit:

17 gener 2006 a les 16:42

Sou molt sensibles… eh???
sonia ha dit:

17 gener 2006 a les 17:26

carai! sort que has avisat…
quina passada, no havia vist mai tants diners en una ma…
yo quierooooooooooooo, jiji, sigo queriendoooo…
:-)
petitacriatura ha dit:

17 gener 2006 a les 17:37

Ostres, la meva sensibilitat també ha quedat malmesa :o
donot ha dit:

17 gener 2006 a les 17:46

És dur, eh?
Doncs imagineu com de dur va ser repartir-los?
b ha dit:

17 gener 2006 a les 20:03

uf….m’hagués conformat en tocar-los, simplement…..Crec que no he vist mai un bitllet de 500…
Neus* ha dit:

17 gener 2006 a les 21:23

Jo tampoc mai n’he vist cap en viu i en directe… deuen existir en realitat??
cosespetites ha dit:

17 gener 2006 a les 23:30

Abans, al meu company li pagaven en metàl·lic, i algun cop n’hi varen donar algun. Vaja quin pla! No sé per vosaltres, però a mi em resulta molt complicat anar al super amb un d’aquests; SI ÉS QUE EL CANVI NO EM CAP AL MONEDER!!!
donot ha dit:

18 gener 2006 a les 8:54

Existir, existeixen….
Suposo que a la majoria de llocs ni els accepten aquests, no?
natural ha dit:

18 gener 2006 a les 9:43

uf! el meu cor esta dividit: per una banda és una visió fantàstica (quina pila de calés!!) i per l’altra és tristíssim (no son meus!!!) i això que a la feina en remeno…sabeu que el diner es una de les coses més brutes del mon?je,je,je!!!
La pedra pidolant un de 500, per exemple... ha dit:

18 gener 2006 a les 9:44

Mai vos creuríeu el poc espai que ocupa un milió de les antigues pessetes en bitllets de 10 mil, i envasat al buït! Amb el que costen de guanyar!
donot ha dit:

18 gener 2006 a les 10:48

si que estan bruts, si… i fan pudor!!

Havia sentit a dir coses… però envasar els diners al buit?? Això per què es fa? Per que durin més???
Imaginat el que ocupa un milió de les antigues pessetes en bitllets de 500 euros!!!
La pedra ¿buïda? ha dit:

18 gener 2006 a les 10:56

Donot: suposo que el tema d’envasar els calers en un envolcall buït (d’aire) vé donat pel fet de que abans (i ara també) hi havia el que en diem “diner negre”. ¿Negre per la brutícia que s’hi acumulava posat dins de les fosques i humides caixes fortes dels empresaris de torn, potser?… ;) Doncs així, amb els “cuartos” envasadets al buït (com si fòssin llenques de pernil dolç¡), els poden tindre ben guardadets sense que es facin malbé, dinc jo, només és una teoria…
donot ha dit:

18 gener 2006 a les 11:48

A veure pedra… em comences a semblar una mica sospitosa…
Tu has vist mai un milió de pessetes envasat al buit?
Si és així: Ets un dels empresaris de torn que envasava el diner negre?
Que en vas fer?
Encara els tens???
jejejejeje…
Eli ha dit:

19 gener 2006 a les 9:57

Nena!!! D’on has tret aquest munt de diners?
La pedra ¿sospitosa? ha dit:

19 gener 2006 a les 11:40

O i tant que n’he vist de milions envasats al buït! Va ser ja fa molts anys, en una empresa on hi treballava com a administratiu. N’era l’encarregat de fer els cobraments i els pagaments en efectiu. Per tant, tenia contacte directe amb les peles de l’amo, i com no, veia com entraven i sortien els calerons d’una caixa forta que fotia pudor i fàstic… :)
Empresari, si segueixo per on vaig, no ho seré mai, i ni ganes. No va amb mi, no triomfaria. Sóc un pencaire com molts, i no m’agrada gens manar.
Diner negre sí que n’he tingut, ben poc però, perque era part del sou que em pagava l’amo. I ja no el tinc, per descomptat, perque amb lo rebregat i brut que estava, qualsevol se’l guardava… ;)
donot ha dit:

19 gener 2006 a les 11:59

Bona excusa per gastar-se els diners!!!! Com eren tant bruts!!!
Que vols que et digui… Ja m’agradaria a mi tenir una caixa forta d’aquestes.

Eli, el diners els vaig demanar al banc per acabar de pagar les obres del pis de Ripoll.

Comments are closed.

8.000.

Us agrada:

Follow Missatge Rebut!

Comparteix això:

Us agrada:

Follow Missatge Rebut!