No sé qui em va dir, què teníem que buscar un motiu per somriure cada dia.
Jo ho intento amb vàries tècniques; Tot i que hi ha dies que es fa ben difícil. (Això em recorda que he danar a comprar més nassos de pallasso).
Després de leufòria daquests dies, he passat unes hores de tranquil·litat… bé, dentrada el dissabte, vaig tenir un baixón dels monumentals, però el vaig controlar. Ahir i avui he estat amb una tranquil·litat aparent.
Com es porta una tranquil·litat aparent? Doncs, thas dauto-convèncer de què tot va bé; encara que els malsons i preocupacions no et deixin dormir bé o que lal·lèrgia et faci entrar tot els mals coneguts i per conèixer.
Si ho aconsegueixes i tho creus… tard o dhora tot anirà bé.
Avui he anat a cobrar els diners de la publicitat. Per aquesta setmana dentrada no tenen feina. Mhan donat un ridícul xec de 36 Euros… He tingut que fer una cua al banc de gairebé mig hora per poder cobrar-los. I quan ja semblava que tot em tenia que sortir malament he passat per una botiga i … he trobat el meu perfum!!! :)
Des dabans de Nadal que el buscava i no el trobava!!!!
Total, que he cobrat 36 Euros i me nhe gastat 76 en un perfum.
La veritat és que no sóc gaire capriciosa, però aquest perfum magrada molt, és molt especial. A més… Que són 76 Euros per un somriure, No?
Si, ja sé que això és una manera com una altra denganyar-me; però si funciona, Per què no fer-ho?
Ara em vaig a ficar alguna cosa de música, i seguiré endreçant i reorganitzant aquesta maleïda mini habitació!
Lamentablement, no puc ficar una mostra del perfum… Però el pròxim dia que ens veiem, em podeu olorar… Ok?
Us podria deixar un somriure… però al preu que van, no sé si es poden anar regalant…
Ja mhe decidit… Us deixo això:
Comentaris
21 respostes a «Un Somriure? …76 Euros, Si Us Plau.»
I taaaaaant que si, tu compra. Després de tot, si no ens podem permetre aquests “capritxos” què?
Ben fet! Dí que si!
Home, un caprici és un caprici… ;)
A part; em durarà molt temps.. i els plaers que m’aportarà! Ara segur que lligo més! Amb la bona olor que faré!
tinc una foto meva al costat d’aquest somriure famós….jjjj
palanet guapa!!
on la tens la foto???
Es molt preguntar quina colonia es?
:)
És un perfum, i vosaltres durant aquell setembre del 2004… Ja el deuríeu olorar!! Es diu Casmir i és de la casa Chopard.
Fa una oloreta dolça, com de vainilla.
no la tinc penjada enlloc, crec.
jo hauria fet el mateix… :)
has fet molt bé. Els perfumistes diuen que una manera de saber que el perfum ens escau és el fet que ens fa sentir de bon humor.
:-)
Pos val la pena tu xD
oh!! has dit setembre!!
remember when…. tururururú…
jo mai me’n poso de colonia… i avegades em costa somriure, tot i que com diría en mikimoto sóc més aviat de cor senzill i riure fàcil… ;)
ja t’ensumarem!! :P
Ara us he imaginat a tot ensumant-me… jejejeje…
Bon dia!!
Per cert… A part de la Berta, ningú ha dit que reconegués el somriure, sabeu de qui és , no?
La mona lisa… no????
Fa bona olor per aquí….. Uhmmmm!!!
je je je … si que fa bona olor…. ;)
si, la mona lisa… xo “sonrisa vertical” eh…
Home…. Tenia que tenir un punt picant, no?
Era massa purità ficar-la tal qual…
Uix…. això no ha quedat gaire bé… No?
Wooooo!! Fas la olor de la meva germana!! jejejeje sí, és com de vainilla!! a mi en sona a galetetes :P! Molt dolça :)!
No et preocupis… i lo bé que et sents quan fas aquesta oloreta tant rebona? jejejeje
Una abraçada!
Ostres lluneta, encara no m’havia trobat a ningú que fes la mateixa olor que jo!;)
Felicita la teva germana pel bon gust, millor dit per la bona olor que fa… :D
Olor de galetetes… m’ha agradat això!
Aquest comentari el vaig escriure ahir a la nit, però quant el vaig voles enviar, lamevaweb ja dormia. El vaig enganxar al blog de notes i ara ens hem despertat.
Bon dia…
Això, tu compra. Si no compreu, de que visc jo llavors? de treballar? jojojo
Jo no he dit on la vaig comprar… Sr propietari… jejeje