ESPERANÇA.

Per sort, per sobre dels núvols, sempre brilla el sol.

Ahir vaig anar a la psicòloga i li vaig explicar el meu canvi d’actitud i d’ànims. El seu consell davant d’això va ser que em controlés aquesta eufòria tant com pogués.

Les seves paraules exactes van ser: A què quan estàs molt deprimida lluites per animar-te?, doncs ara has de lluitar igualment per no estar massa eufòrica. D’aquesta manera, aconseguiràs estar més estable.

Sé que no és bo estar tant eufòrica, doncs com més amunt pugi, més alta serà l’alçada des de la que cauré, però jo crec que aquesta eufòria està provocada per les ganes de què les coses em comencin a rutllar bé. Probablement jo hi he de posar molta energia per aconseguir fer una cosa tant simple com sortir cada dia de casa, i això em provoca aquesta eufòria, que no és més que les energies que necessito.

Com deia abans, Sort que el sol sempre està per sobre dels núvols…. Encara que no el veiem…

Per cert, ara mateix acaba de sortir de darrera d’aquesta immensa nuvolada. Amb el sol, crec que arriba el vent.

;)