Un Pas Endavant I Dos Enrera.

Llibreta de pensaments dimecres 20-04-2005 a les 22:30 al llit

Dissabte, després dels tallers, vaig anar a can fly a fer un parell de cerveses i xerrar una estona amb aquelles noies. Després vaig marxar a sopar a un Japonès i cap a casa.
No vaig tornar a sortir al carrer fins dimecres a les 20:30… i a les 21:00 ja tornava a estar aquí. Vaig sortir només per anar a la biblioteca i a comprar tabac.

Em sento com el cranc que sóc. Un parell de passos endavant i començo a recular sense cap mena de motiu aparent.
Passo de l’activitat més frenètica a la reclusió més absoluta.
Després de quatre dies tancada a casa em pregunto, Que he fet?” i la resposta és “res”. Quatre dies mirant la televisió, llegint alguna estona i res més…

Com dimonis estic perdent la meva vida d’aquesta manera tant idiota! L’excusa de què no tinc res a fer no és més que això, una excusa. La veritat és que tinc un munt de coses pendents i totalment abandonades que cada dia em passen fugaçment pel cap i me les trec de sobre pensant “més tard”.
La vida està al carrer i jo torno a estar tancada a casa. Això ja fa més de dos anys que dura, no sé quant de temps més ho aguantaré.

M’intento animar amb aquella frase de què a darrera dels núvols sempre hi ha el sol… Però la veritat és que el temps va passant, no sóc cap nena i l’estic perdent tontament…

Però bé, espero que algun dia se’m faci la llum i aconsegueixi tenir una vida normal.

llum


Comentaris

15 respostes a «Un Pas Endavant I Dos Enrera.»

  1. Avatar de Voltaire-
    Voltaire-

    Doncs ja en som dos que estem igual, tu dius desrpès, jo dic demà o a la tarda, el temps passa extraordinàriament ràpid i les coses queden per fer i el sentiment d’angoixa creix per dintre mentre que per fora no dones pas aquesta impresió. Qui ho diria! se’l veia tan bé…
    Si que fas coses però no pas aquelles que TU voldries fer i el munt es va fent gran i gran i gran i tu petit petit petit.
    Manera de trencar-ho? Començar per fer una cosa petita i no deixar l’embransida, ahir mateix vaig donar una passa que duia una setmana i mitja per fer :D per desgràcia no vaig obtenir el resultat esperat però ja està m’he bellugat. La putada és que em sembla que tinc angines :'(

  2. Avatar de Voltaire-
    Voltaire-

    Ah! per cert, els núvols no hi son mai darrere del sol, seria molt curiòs que fos així XD si mai no ho veus no deixis de dir-m’ho.
    I… què mires a la tele si no foten res de bo? I… ara pot ser un bon moment per començar a deixar de fumar :)
    Tot i que aquí està núvol, bon dia i ànims.

  3. Si. I quan no són angines, és cansant o l’al•lèrgia o el que et passi pel cap.
    El que falten són motius per sortir d’aquest forat i molta voluntat…

  4. Ups, m’he equivocat, ara ho canvio…

  5. I tant que si! La volntat ho és tot… però costa d’aconseguir, eh? Uf… i tant si costa…

    Sempre és més còmode no fer res…. però llavors semrpe estàs igual. u_u

  6. Jo no tinc voluntat…

  7. Com que no, només cal anar a cercar-la

  8. Segons… Per algunes coses si que en tinc, sobretot per fer coses que no són directament per a mi.

    Avui he sortit una estona de casa. He anat al gimnàs arrossegada pel la Claudia.

  9. Avatar de Voltaire-
    Voltaire-

    Rumiant, rumiant, rumiant… he arribat a la conclusió que els crancs no van enrere, sino que es desplacen de costat, o al menys això és el que recordo.
    Ja ha passat el dia, jo he fet coses i tu? segur que també. T’has repensat allò que haviem quedat de deixar de fumar? No t’imagines el gust que pendran els menjars com ara el remenat d’esparregs de marge amb ous que m’he fet per sopar i el batut de plàtans amb freses i llet que m’he fet per regalar-me un petit plaisir.
    Cuídesemele.

  10. Mmhh, no et conec de res.

    Últimament estic llegint aquest blog (o com es digui) i només volia dir una cosa… mira, tot això que et passa a tu, a mi també em passa. I miro pel voltant meu i veig gent amb els mateixos problemes.

    O sigui que deu ser humà. Deu ser una cosa natural de l’homo sapiens sapiens. En fi… només és la meva opinió.

  11. Voltaire… No sé si t’hi has fixat, però he fet cas omís al teu suggeriment. Tot arribarà… però ara no és el moment.
    Primer he de recuperar el meu pes normal, i tenir una rutina de classes, feina o el que sigui. Segon el meu sistema nerviós ha d’estar més equilibrat per a fer això!
    Quina enveja! truita d’espàrrecs!
    Cunt; encantada de tenir-te per aquí. Suposo que qui més qui menys passa per etapes d’aquesta mena a la seva vida. Jo crec que molta de la culpa del meu estat és el no parar quieta més de dos anys al mateix lloc. Ara mateix, que fa dos anys que visc a Barcelona, ja voldria marxar. Però m’he proposat deixar de fugir de mi mateixa. M’obligo a quedar-me. A veure si acabo tot el que tinc començat des de fa anys.

  12. Avatar de Voltaire-
    Voltaire-

    Fites.
    La vida es composa de fites, hem de tenir fites a llarg termini, a mig temini i a curt termini, ja que les fites son el motor que ens fa bellugar-nos.
    Una cosa important és saber que les fites no son inamovibles i que si per alguna cosa les nostres circunstàncies canvien hem de saber que podem canviar les fites.
    Les fites a curt termini son les més inmediates i les que ens apropen a les de mig termini que son les que ens apropen a les de llarg termini i de fita en fita passa la vida…
    Jo estic en un bon moment en general, però (sempre hi ha un però) deuria haver començat a fer coses diferents fa sis mesos, ara ja és massa tard i tot i que ho sé continuaré lluitant sense gaire esperança però si més no ho provaré.
    La sort que tinc és que la fita que se m’atança no és de vital importància, per això tinc la sort que no m’afecta la salut.
    Ànims.

  13. De fita en fita…
    Bé, avui ja he aconseguit una d’aquestes fites petites. He estat tot el matí fora de casa.
    De fet he aconseguit, vàries d’aquestes fites… Ara a descansar una estona i després a continuar …

    ;)

  14. Avatar de Voltaire-
    Voltaire-

    Zank yo us! Fins i tot el camí més llarg es fa donant la primera passa ;) jo m’acabo de pendre un ibuprofé i cap al llit de cap :D si és que es pot anomenar cap una cosa tan….
    en cap cap cap el que cap en aquest cap, setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat es despengés… escriuria alguna cosa com aquesta, segur. :D per cert, molt maques les fotos, no diguis que no fas res perquè les fotos ho desmenteixen.

  15. Quines fotos?
    Des del divendres que no en faig cap!
    Alguna cosa vaig fent… però no tot el que voldria.. :lol: ;)