Serà necessària més duna corda per immobilitzar-me i fer-me callar.
No deixaré de dir el que penso, i menys si és la veritat.
No vull perdre la llibertat de ser jo, ni desaprofitar la naturalitat amb que els meus pensaments flueixen.
No vull ser un joc més a les teves mans; ara ja no.
Segurament estaré sempre aquí, si realment em necessites. Però no oblidis que no mestaré de dir les coses pel seu nom.
El dolor no em farà canviar didea.
Ja pots anar estrenyent les cordes, que encara que les estrenyis al màxim, així, no em podràs retenir.
Comentaris
5 respostes a «Un Joc Més.»
Ni la resta ho volem ;)
Li diré a la Velis que deixi de maltractar-te :P :D
jajajajaja…. :)…
La Velis ja pot anar fent, si en el fons, m’agrada. ;)
No, no, si la Donot i jo ja fa temps que no juguem amb cordills ni amb guants negres, oi? ;-)
jajajajaja… i tant que fa temps…