Un dol darrera l’altre

[google-translator]

Post personal: Si no t’importa la meva vida no cal que cliquis per saber més.  :)

Estic passant per una de les temporades més mogudes emocionalment, que jo recordi. I s’ha de dir que no tinc gaire memòria i que mai he tingut massa equilibri emocional (Sóc cranc, ahir va ser el meu aniversari i és lluna plena).
No tinc temps de passar un dol, que ja n’arriba un altre. Deixar anar les coses no és gens fàcil, i més quan et sents que no és que les deixis anar, sinó que et foten una cossa al cul per a que marxis.

La pèrdua de la feina per un problema de salut ha estat només la punteta del iceberg que ha vingut a continuació. Per sort, els moixets, ja es van morir l’any passat, si no, segur que s’haurien mort en aquests darrers 3 o 4 mesos.

Hi ha molts tipus de dols, no tots representen la mort d’algú, per sort.
Alguns són, tan sols, la pèrdua d’alguna cosa que t’aprecies, que les coses no surtin com tu esperaves o que tota la il·lusió i energia posada en un projecte no serveixi absolutament per res.
Que et sentis utilitzada, espiada o malinterpretada.
Ignorada, o, totalment oblidada pels personatges més importants de la teva vida en dies especials.
Que tot el castell de cartes que comences a muntar, es desmunti cada dia, i que cada dia hagis d’intentar muntar-ne un de nou…

Per començar a construir s’ha de desmuntar i abandonar tot lo vell, si no, només estàs fent un nyap, ho sé… En sóc molt conscient… Però hi ha dies que em supera tot plegat.
I més quan veig que em passa una vegada i una altra el mateix. Que no aprenc gairebé res i tot se’m torna a repetir.
Al menys en una cosa de les que m’han passat darrerament (una de les moltes!! Qui no es conforma és perquè no vol!), crec que he actuat molt més sanament que la darrera vegada. Això em dóna esperances que potser si què, poc a poc, vaig aprenent alguna cosa.

I a més hi ha hagut moltes coses meravelloses i especials, també, durant aquests mesos. Adonar-me de que he estat envoltada de gent sense escrúpols i falsa. Veure qui està del meu costat, qui actua segons els principis que defineix com seus i qui no. I he conegut gent meravellosa (#NucliDurObjectiuBcn i #ObjectiuBcn en general)

També m’han passat coses que no sabria definir-les com a bones i dolentes, i que també son doloroses per mi.  Com el lloguer amb opció de compra del meu estimat pis de Ripoll. :) Del que hauria d’estar saltant d’alegria, però el cor em queda amb una guspira de preocupació, que esper es solucioni durant els pròxims mesos. La parella que me’l compra em sembla meravellosa, tant que ara em fa por perdre’ls a ells! (Estic com una cabra, I know…)

Ara, hauria de trobar com no passar dels salts d’alegria a la més profunda depressió en qüestió d’hores. Si jo estic bé moralment, tot al meu voltant i dins el meu cos, va millor. He de aconseguir una estabilitat, si vull avançar.

Menjar xocolata ja ha deixat de funcionar. En aquest moment per a generar endorfines i sentir-me feliç, estic en un punt que no se si tirar-me al veí de dalt o a la beguda. I el veí de dalt crec que ho té força malament.

Tot va per bon camí, ho sé. El meu viatge cada dia està més perfilat i va agafant més forma, però encara em falta massa cosa per trobar la pau.