Jo no acabo dentendre aquest món.
Un Home de 27 anys, que ja havia estat arrestat per un intent dhomicidi dun nen de 8 anys, es presenta a la policia i els hi diu que té el cadàver dun altre nen a l’armari de casa seva.
Ja sé que no es dóna el cas, però si el meu fill de 14 anys tingués un amic de 27, mestranyaria molt. Que a més a més, anés per casa seva, em preocuparia. I si l’amic de 27 anys hagués estat arrestat per estrangular un nen de 8 anys, no tant sols li prohibiria aquesta amistat al meu fill, sinó que aniria a la policia.
Els pares del menor però, no van fer res daixò. Potser no ho sabien?
El que trobo encara més greu, és que la policia que investigava la desaparició del nen, no se nadonés de tot això quan dissabte el varen interrogar. Ells tenien que saber que ja l’havien arrestat el 22 de febrer passat com a presumpte autor de lesions a un nen, que han estat qualificades d’homicidi en grau de temptativa.
Van trobar al nen viu de miracle. I La jutge el va deixar en llibertat!
Quina justícia és aquesta que permet que un estrangulador de nens, es passegi pels carrers impunement i segueixi delinquint?
Quin pares són aquests que no es preocupen de què estan fent els seus fills i amb qui? Com pot ser que ho trobessin normal?
Potser és que jo no sóc normal… però crec que prefereixo no ser-ho.
Comentaris
19 respostes a «Trobeu Normal Que Un Nen De 14 Anys Tingui Amics De 27?»
…
sense comentaris
…
Jo aquest any cumpliré els 24 anys. Els meus amics (no familiars llunyans ni res d’ això, amics), van des dels 4 anys fins els 20. Naturalment, el cas que expliques és molt diferent, ja que jo, a part de que no estrangulo a ningú, sóc molt amic dels respectius pares.
Esteve, ara m’havies espantat… A veure, això és un altre cosa. Jo també tinc amics de moltes edats, fills de coneguts i tal, però a casa no ve cap nen de 8 o 14 anys fins altes hores de la nit!
A casa a partir dels 24…
Berta, que saps qui és?
home tb depen de si eixe chic no es troba be amb gent de la seua edat, pk es mes madur o no li agrada el que fan els de la seua edat…
Doncs si és fill meu, no va a casa d’un desconegut de 27 anys…
no no! que jo sapiga, no. Afortunadament….
bé… em venien al cap unes certes bromes, però me les frenaré pel pes del tema…
suposo que tot té un moment i tota situació demana una resposta, però aquí potser no ens podem fer la pregunta encara, em costa situar-m’hi, però si sapigués qui és aquella persona, em costaria molt deixar anar la sang de la meva sang.
A mi en principi també m’han vingut unes certes bromes al cap(sobre larmari). Però quan he començat a buscar informació sobre el cas, M’he empipat molt per l’actuació de la policia, de la Jutge i de la família. Si no es poden fer càrrec dels seus fills, perquè els tenen?
Increible!!
Ja m’imagino els pares, els típics que volen censura a tot arreu, solament perque no tenen temps per dedicar-se als fills.Vergonyos.
Es el que te la imaginació; que tan s’utilitza per coses creatives, com per les pitjors averracions. Mai deixara de sorprendre’m!! :(
Amb aquestes coses, que em posen mal del tot i m’entristeixen pequè no puc arribar a comprendre com una persona pot matar una altra siga de l’edat que siga, em demostra una vegada més que moltes parelles tenen fills com si compraren joguines,gossets o globus, els donen de menjar , els vesteixen i au! que em fa mal el cap i tinc massa problemes. Em sorprén i m’horroritza el que pot passar pel cap d’una persona quemate, viole o faça mal un xiquet o un adult, però quan veig xiquetes amb 19, 20,21 anys amb fills i com les veig a elles i als pares doncs no m’estranya massa qeu no tinguen compte del fills. Jo tampoc acabe d’entrendre aquest món Donot. Lamentablement no i mira que en faig d’esforços.
a mi massa massa normal tampoc no em sembla. Com a mínim m’interessaria per saber qui és el paio aquest de 27 anys que va amb el meu fill
Salva, això és el que crec jo que faria qualsevol persona. Però no és així. I el món està ple de bojos perillosos que la justícia deixa anar tranquillament pel carrer.
me…, jo ja no puc anar a can Donot (&Angels)!
tinc uns tristos 24…
A 14 anys els nens són molt espavilats i crec que és practicament impossible saber on e stroben a cada moment .. sinó els tens tancats a casa és clar.
No sé on ha passat això… però jo sóc d’un poble i allà els nens van sols pel carrer desde molt abans de 14 anys, els 14 ja van amb moto amunt i avall i veig molt difícil de controlar per part dels pares.
No sé … tot es complicat i donar la culpa els pares de que no vigilen no crec que si del tot correcte.
x cert… es curios q x tenir una pistola o un cotxe, l´estat exerceixi un control d´aptituds amb la poblacio i que la procreacio sigui tan lliure oi? si, ja se q “ha de ser aixi” xo no deixa de cridar la meva atencio… tant control amb unes coses i tant poc amb unes altres…
Denke, tu ja tens els 24, ja pots venir… :D A part, a vegades fem excepcions…
Gems, això va passar a Sabadell. A un poble si algú està acusat d’intent d’homicidi per estrangular a un nen de 8 anys, els de 14 ni si acostarien… No?
sips amb això tens raó ;)
Dona…. la veritat és que normal normal, no ho és gens… tot i que no sabem ben bé els detalls del cas, és raro que els pares no s’adonin de tot plegat fins a aquestes alçades…
Si. Això i que no tothom es preocupa igual per les coses que passen al seu voltant.