Tornem-hi!
Sort que de tant en tant em veig amb aquesta colla damics… Sinó, no sé com ho aguantaria …
Sento tanta impotència dins meu… Tanta desesperació per no poder canviar les coses.
Em sento tant trista i sola, a vegades.
Ningú mentén, ningú em valora, per que ho hauria de fer jo?
Ja sé que si que hi ha gent que em valora, els amics…. i els hi agraeixo molt. Sort en tinc de aquesta colla de gent meravellosa…
Però la gent que necessito que em valori, per que per mi són molt especials…No ho fan. Això em fa sentir molt malament amb mi mateixa, no puc evitar-ho.
Ja estic tornant a escriure un post depriment…quina merda…
Vull ser feliç!
Vull estimar i sentir-me estimada!
Vull , vull, vull…. ;) saber dir la ll….per que si sentíssiu com ho dic, us estaríeu partint el cul….
A la merda tot!
Ha estat un bon dia…. Compartit amb bona gent, algunes emocions, molt daire fresc i algunes melangies….
Ara agrairia una abraçada , un petó i per que no…un bon clauet per rematar el dia….
Quina merda de vida plena de contradiccions….