Tornar A Començar.

Tot i no haver intercanviat més de tres frases amb ella, se sentia enamorat.

Els seus ulls, la seva mirada inquietant i insistent, la perseguia des d’’aquell migdia en què la va conèixer.

La volia tornar a veure, una i mil vegades. Volia compartir totes les tardes de la seva vida amb ella, volia compartir totes les nits…
El seu somriure, el record de la seva aroma, i la sensació que havia arribat a la seva ànima només amb la seva presencia… Sens dubte això era amor. I com a tal l’havia tractat.
Potser seria l’’únic dia que la veiés… però ella, guardaria per sempre un record agradable d’ell. La seva espontaneïtat i el seu somriure.
A ell li hauria agradat poder donar-li més.
Però si tenia que ser… ell ja havia posat la seva llavor, perquè pogués germinar.

Ara, només calia esperar a què demà, és fes de dia altre cop i tot tornés a començar.