Hi ha dies que en despertar-te al matí saps que un somriure
t'acompanyarà durant tot el dia i què la teva imaginació volarà i
volarà mentre estiguis desperta. Notes que a l'aire hi ha quelcom màgic
i especial.
Hi ha dies en que el ritme frenètic de la rutina t'obliga a
respondre un mail en dues vegades: la primera part al matí i la segona
al vespre. I entre les dues parts del mail, com si d'una telenovel·la
es tractés, surt el cartell aquell de "to be continued".
Hi ha dies, que de cop recordes que no saps on tens el nas, que no
trobes cap foto teva actual amb ell posat, que te n'adones que al
darrer viatge no vas fotografiar a ningú amb tant màgic complement facial… i veus que
t'estàs agafant la vida massa en serio.
Hi ha dies, que recuperes el somriure i veus que part del teu
esperit torna al teu cos. Ara serà qüestió d'esforçar-se per a
continuar així, no?
To be continued…. O no? ;)
Comentaris
6 respostes a «To be continued…»
Com era allò de… un día no sonreído es un día perdido?!?
:)
Per cert, de totes vosaltres, tampoc tinc cap foto amb nas de pallasso… això no pot ser, ja sabeu que us faré el pròxim dia que ens veiem, oi?
;)
Mmm.. no et val un photoshop!?!?
;P
jajajajaja!!! NoOO!!!
No has pensat en posar-li el nas al Montilla?
Salut.
Al Montilla??? Doncs no… no recordo de fer-ho amb les amistats; imagina si tingués que buscar a aquests senyor i demanar-li que es posi en nas!!
:)
Ei, però si aconsegueixes aquesta foto, espero que la pengis al meu grup, eh?? ;)