Tardor.
Sembla que aquesta tardor tot em va com la seda. O potser és que sóc jo que ho vull veure així.
La qüestió és que mho agafo tot amb bon humor i pel cantó positiu; encara que em passin coses dolentes, que men passen, com a tothom.
Ahir al vespre em varen trucar del curs descriptura creativa on mhavia apuntat per dir-me que no hi havia prou gent interessada en escriure bé i que no calia que hi anés, perquè no el feien. Em va fer molta ràbia… però ja arribarà el moment en què pugui aprendre a escriure.
La decepció de les papallones daquest estiu… encara fa un xic de mal, però cada vegada tinc més clar que massa sovint confonem sexe amb altres coses. A partir dara, més sexe i menys bajanades!!!
El pis de Ripoll… Segueix xuclant-me tots els diners que pugui tenir. No sé com acabarà tot plegat… però segur que els marbres que ja hi ha posats, no els vindran a arrencar…
Tot això em fa plantejar: Mestic tornant una fresca que passa de tot?
De la manera tant seriosa i responsable que he estat sempre, no crec que sigui així, però la meva nova forma dagafar-me les coses em fa dubtar.
Crec que he après que hi ha coses millors a fer a la vida, que donar-li voltes i més voltes als problemes, sense trobar solució. Quan els problemes, si tenen solució, arriba tard o dhora. No val la pena amoïnar-se més del necessari.
Flipant! Tot això ho he escrit, pensant en què volia escriure, que estic molt contenta per què he aconseguit una altra de les meves fites daquest estiu: Tornar al meu pes normal, 52!!!! (El dabans que els metges momplissin de pastilles).
Senyores i Senyors, ara ja puc afirmar, que torno a ser jo!
Ara només em falta aconseguir tenir unes mans com aquestes… (Cosa força difícil… però no impossible!.)
Demà, per preparar-me per anar divendres al ficeb, intentaré anar al gimnàs per a continuar amb lexperiment antropològic: La Cinta De (Es)Corre(‘S)