Tal Com Sóc.

L’altre dia, durant el sopar, una amiga em va demanar si no em feia angunia o por mostrar-me tal com era al meu blog.

Ella era de l’opinió que el despullar-me a diari en públic em feia més feble. I opinava que la gent que em llegeix i comenta sap masses coses de mi.

No em fa por que la gent em conegui tal com sóc. Tot el contrari, m’agrada. Per fi he aconseguit ser sincera amb tots els aspectes de la meva vida i dir les meves penes o pors en veu alta; m’ajuda a superar-les; Juntament amb els vostres comentaris, que molt sovint són el primer motiu per somriure que tinc; i el fet de saber que escriuré el que faig, em dóna forces per a fer coses i lluitar per a sortir d’aquest forat.

El meu blog i jo, som diferents parts de la mateixa persona.

Per què intentar amagar res?

Vosaltres sou sincers als vostres blogs?

Ptonets des de L’Escala!!!

;)