Si el cel existeix…

Jo al cel amb el meu gat Fera

 
Si el cel existeix, la iaia deu estar empaitant al tiet Quiqui per estirar-li les orelles per ser així de cafre fins l'ultim moment, mentre el tiet Marc se'ls deu mirar divertits per sobre del diari, tot fent veure que està llegint ben concentrat.

La tieta Neus deu passejar tranquil·la pel jardí, veient els seus cunyats tant divertits.

Si el cel existeix, és un punt de trobada on els nouvinguts expliquen les novetats al món durant els darrers dies, mesos o anys. Els tiets li explicaran un munt de coses a la iaia! 


Comentaris

5 respostes a «Si el cel existeix…»

  1. Jo hi confio Clara
    ;-)

  2. A mi m’agrada la imatge que em deixa mentalment… I suposo que mentre nosaltres hi pensem, existeix en certa manera.

    :)

  3. :)

  4. Això de què el cel existeix si més no quan hi pensem m’ha fet recordar unes frases de la carta XLI de Sèneca adreçada a Lucili; en resum, que la divinitat (o déu) està dins de cadascú de nosaltres:
    prope est a te deus, tecum est, intus est.

  5. Jo sempre he dit què en l’únic Déu que crec, és el que he vist que existeix. I aquest Déu sóc jo.

    Sóc jo qui quan està malament m’ajuda i em dona força per superar les adversitats. Bé, jo i els meus amics.

    Canalla!! Que som Déu!! ;)