SI EL BLOGGER A ES TIRA PER UN PONT, EL B, C i D TAMBÉ HO FARAN.

Llibreta de pensaments 9:10 del matí, escrit al tren, entre Ripoll i Barcelona.

Títol opcional: Sobre la ximpleria blogger ,la falta d’idees pròpies i la mancança de sensibilitat.

Em fa molta pena veure que als blogs, si un comença a parlar d’una cosa, hi ha un munt de gent que vol aprofitar-se’n de la mateixa idea i comencen a escriure sobre el mateix.

Ara a tothom li ha donat per escriure sobre el mateix. (Tdq, quaderns, espurna per anomenar-ne alguns) Pel que es veu, això és el que està ara de moda a la blogosfera i el que porta més visites (Que sembla ser que és el més important per alguna gent)  A falta d’idees pròpies, fan de “Marujes” criticaires i augmenten així el gruix a les seves estadístiques.

 – Quins Criteris segueixen?

 – Existeixen unes normes per a escriure el teu diari personal?

 – Si és així, he de reconèixer que després de gairebé 11 mesos d’escriure, quasi a diari, sobre les meves vivències, paranoies, il·lusions i penes; no he trobat instruccions d’ús o el reglament intern per a fer aquesta tasca.

En la meva ignorància, he fet cas omís de les regles dels presumptes gurús, deus i jutges totpoderosos bloggers.

Si sabés com fer-ho, (Una vegada més la meva ignorància fa acte de presència) Us prometo que protegiria el meu blog amb una contrasenya, perquè només el poguessin llegir, la gent a qui li agrada, la gent que m’aprecia, no em jutja i no li importa la meva ignorància. La gent a qui li agrada acompanyar-me en aquestes estones virtuals i amb la que el respecte recíproc, està sempre a l’ordre del dia.

M’empipa molt, saber que el meu blog és visitat per tanta gent a qui no li agrada el que escric, ni com ho faig. Gent que no entenen que això és un diari personal.

Aquests últims mesos ha estat part de la meva vida i m’ha ajudat molt a exterioritzar tota la problemàtica que porto dins. A part de permetre’m trobar un bon grapat d’amics, que han estat realment els que han fet que és produís un gran canvi al meu interior, tornés a confiar amb la gent i sortís de casa.

Però jo sóc molt sentida i sensible. Petites coses em fan molt de mal i sempre evito les baralles. Aquest va estar el principal motiu de la meva fugida de Barcelonablogs. Uns “senyors” fatxendes;  (Un grup de fatxes; cap rapats, que tenen allí tres o quatre blogs, que utilitzen per a fer quedades i anar a tirar ous i a buscar brega a cases d’okupes ) em van començar a ficar nerviosa. Vaig rebre, a part de molts comentaris desagradables que jo esborrava i no contestava mai, molts correus amb amenaces personals.

És per això que quan vaig venir a lamevaweb, ho vaig fer amb discreció i amb un altre nick (total_fat). També va ser aquest el motiu de posar-li aquest nom al meu blog.

Missatge rebut! Desaparec i passo de què em segueixin molestant i fent mal.

(Albert, ara ja ho saps. Però m’ho podies haver preguntat a mi directament. Em va saber greu que ho fessis allí. Sobre la Balena, pots mirar aquest post.)

Estic dolguda i força ferida de veure tant poca sensibilitat al meu voltant.

A mi, m’importa un rave sortir als rànquings que tanta importància semblen tenir per a vosaltres; és més, recordo una conversa amb un blogger, ja fa mesos, on li explicava la ràbia que em fa sortir en aquestes llistes.

És per a tot això, que a partir d’ara, baixaré el ritme dels meus escrits i a més, intentaré que els meus posts passin del tot desapercebuts.

Espero que així, la gent que hi tingui algun interès en seguir llegint el que pugui escriure, ho seguirà fent; els que no, espero que s’oblidin de la meva existència i em deixin en pau.

 ;) 

A partir d’ara viuré més i em connectaré menys.