Llibreta de pensaments 9:10 del matí, escrit al tren, entre Ripoll i Barcelona.
Títol opcional: Sobre la ximpleria blogger ,la falta didees pròpies i la mancança de sensibilitat.
Em fa molta pena veure que als blogs, si un comença a parlar duna cosa, hi ha un munt de gent que vol aprofitar-sen de la mateixa idea i comencen a escriure sobre el mateix.
Ara a tothom li ha donat per escriure sobre el mateix. (Tdq, quaderns, espurna per anomenar-ne alguns) Pel que es veu, això és el que està ara de moda a la blogosfera i el que porta més visites (Que sembla ser que és el més important per alguna gent) A falta didees pròpies, fan de Marujes criticaires i augmenten així el gruix a les seves estadístiques.
– Quins Criteris segueixen?
– Existeixen unes normes per a escriure el teu diari personal?
– Si és així, he de reconèixer que després de gairebé 11 mesos d’escriure, quasi a diari, sobre les meves vivències, paranoies, il·lusions i penes; no he trobat instruccions dús o el reglament intern per a fer aquesta tasca.
En la meva ignorància, he fet cas omís de les regles dels presumptes gurús, deus i jutges totpoderosos bloggers.
Si sabés com fer-ho, (Una vegada més la meva ignorància fa acte de presència) Us prometo que protegiria el meu blog amb una contrasenya, perquè només el poguessin llegir, la gent a qui li agrada, la gent que maprecia, no em jutja i no li importa la meva ignorància. La gent a qui li agrada acompanyar-me en aquestes estones virtuals i amb la que el respecte recíproc, està sempre a lordre del dia.
Mempipa molt, saber que el meu blog és visitat per tanta gent a qui no li agrada el que escric, ni com ho faig. Gent que no entenen que això és un diari personal.
Aquests últims mesos ha estat part de la meva vida i mha ajudat molt a exterioritzar tota la problemàtica que porto dins. A part de permetrem trobar un bon grapat damics, que han estat realment els que han fet que és produís un gran canvi al meu interior, tornés a confiar amb la gent i sortís de casa.
Però jo sóc molt sentida i sensible. Petites coses em fan molt de mal i sempre evito les baralles. Aquest va estar el principal motiu de la meva fugida de Barcelonablogs. Uns senyors fatxendes; (Un grup de fatxes; cap rapats, que tenen allí tres o quatre blogs, que utilitzen per a fer quedades i anar a tirar ous i a buscar brega a cases dokupes ) em van començar a ficar nerviosa. Vaig rebre, a part de molts comentaris desagradables que jo esborrava i no contestava mai, molts correus amb amenaces personals.
És per això que quan vaig venir a lamevaweb, ho vaig fer amb discreció i amb un altre nick (total_fat). També va ser aquest el motiu de posar-li aquest nom al meu blog.
Missatge rebut! Desaparec i passo de què em segueixin molestant i fent mal.
(Albert, ara ja ho saps. Però mho podies haver preguntat a mi directament. Em va saber greu que ho fessis allí. Sobre la Balena, pots mirar aquest post.)
Estic dolguda i força ferida de veure tant poca sensibilitat al meu voltant.
A mi, mimporta un rave sortir als rànquings que tanta importància semblen tenir per a vosaltres; és més, recordo una conversa amb un blogger, ja fa mesos, on li explicava la ràbia que em fa sortir en aquestes llistes.
És per a tot això, que a partir dara, baixaré el ritme dels meus escrits i a més, intentaré que els meus posts passin del tot desapercebuts.
Espero que així, la gent que hi tingui algun interès en seguir llegint el que pugui escriure, ho seguirà fent; els que no, espero que soblidin de la meva existència i em deixin en pau.
;)
A partir d’ara viuré més i em connectaré menys.
Comentaris
18 respostes a «SI EL BLOGGER A ES TIRA PER UN PONT, EL B, C i D TAMBÉ HO FARAN.»
Molt ben dit. Les normes les poses tu que per alguna cosa aquest és el teu espai. I qui no li agradi que s’hi posi fulles. Però no et distanciïs per culpa dels que segurament només t’han llegit de manera esbiaixada. (Ells m’hi van portar fins aquí perquè no me’ls vaig creure)
Donot, no n’hi ha per a tant. Sóc un dels al·ludits, espero no haver dit res que pugui fer pensar en una falta de respecte personal cap a tu, ho lamento si és així. L’únic que volia era descriure el panorama dels blogs, i això és tan legítim com qualsevol altra cosa. Tot el que dic és que el teu entra dins dels més personals, i el que t’interesa és escriure per als teus amics. No sé per què t’animen a seguir el teu criteri, quan el teu criteri és el teu sant dret i no t’ho qüestiona ningú. L’únic que volia és descriure un panorama, això és tot. Mira d’entendre-ho i fes cas dels que et demanen que no t’ho prenguis tan a la valenta.
Sobretot no deixis d’ escriure, eh??? Si tots seguissim unes normes estrablertes, això ja no serien diaris personals. Per això m’ encanten, perquè cadascun te un toc personal, si no en el disseny sí en la manera d’ escriure’ l. Continua endavant, vale??
Suant de tot noia!
Jo he rebut fins i tot amenaces de mort de diversos grupets…
Fes com si res, no hi ha opinió més important sobre el que escrius que la teva pròpia, ni tant sols la de la gent que arriba aquí i et diu lo be que ho fas.
Salut!
No siguis tonta i passen olímpicament d’això, escriu al ritme que et dongui la gana (el problema que comentes a BarcelonaBlogs era més seriós i molest i crec que vas fer ben fet). Pensa que mentre hi hagi una sola persona al món que et llegeixi, una sola persona que li serveixi d’alguna cosa el que escrius, tindàs un motiu per seguir-ho fent.
El teu bloc no el vas tirant en format paper des d’un avió per sobre Barcelona, sinó que està aquí, en aquest raconet on només hi mira qui realment ho vol fer. Si a algú no li agrada el que hi veuC que se’n vagi a una altra banda, la xarxa és de tots i mentre tu respectis als altres, que ells facin el mateix amb tu.
……
……
És patètic que tenint des de sempre el “Benvinguts sigueu al meu diari. Espero respecte, bona educació, i sobre tot res de política i MOLT bon humor. Gràcies.” hi hagi gent tant imbècil i amargada que s’hagi de dedicar a criticar-te per omplir la seva miserable vida. En fi,C abans que la ràbia em converteixi en un exemple de just el que no t’agrada…
petonets! ;)
Seria desafortunat que les persones dolentes fesin cambiar el teu blog… perque precisament es el TEU blog.
Les dolentes persones arrosseguen persones dolentes.
Pot ser la lliçó és ser sensible SI, ser sentida… no tan.
No deixis que la teva il.lusió la tenquin les persones dolentes ;-)
Una cosa: he llegit el que deia l’Antoni més amunt, i no em referia al que ell havia dit sobre aquest blog. Em referia a una altra crítica. (I si escriuen els de l’altre blog, diré que no, que em referia a un altre… Broma tonta)
Jo ja ho vaig posar a la espurna, criticar als altres es tenir poc a dir d´un mateix.
De fet penso que gent q es deixi portat xl criteri de les matujes tampoc no t´interessa no creus?
Entenc la teva reaccio, es molt humana, com sempre. Jo no hi entenc de tot aixo, i de fet desconec als gurus… no m´hi implico, no se res de res, escric el que vull i llegeixo el que m´agrada. I.. evidentment el teu dip es dels mes especials.
Tot el suport des d’un altre bloc personal, no sé fins a quin punt elaborat, però masculí i per tant més descordat.
Jejejeje… Doncs a mi em va fer gràcia aquest comentari de l’Antoni. M’agrada ser descordat, encara que no sàpigue si estic ben elaborat. Potser em falten uns minuts al forn.
Però tu ets tu i no podries ser d’alltra manera. I per això et llegeixo de tant en tant.
PD: Saps les direccions postals d’aquells caps rapats per casualitat? Per re…
Hola Donot.
He vist la polèmica i he estant mirant alguns dels blogs que dius per a veure de que anava la història…. i m’ha fet ràbia. no tenia pensat escriure rés, però mira, el que he llegit m’ha emprenyat.
El teu blog és casa teva i fas i desfàs com tu vols i que algú critiqui (no opina, critica) de quin color has pintat la paret o com has possat els mobles senzillament perque aquest algú ho hagi fet d’una altra manera em fa ràbia. I qué dir d’aquesta obsessió sobre quina casa rep més visites…. sense paraules.
Som molts als que ens agrada casa teva, i ens agrada estar-hi una estona quan ens convides a entrar-hi.
Bé, només dir-te que continuo atent a quan ens tornis a convidar.
Una salutació cordial, Víctor.
evidentment que aquí hi vull dir alguna cosa. veuràs, jo sóc dels que pensen que les penes, que se les quedi cadascú a casa seva. però no puc parlar. jo vaig començar a escriure (no a internet, sinó en folis) precisament per alliberar-ne moltes, de penes. i potser per això no sóc el més encertat per parlar-ne. de totes maneres, penso que esdevenir una vida pública a internet on la gent vegui i acabi per un “pobreta”, o donant-te ànims d’aquells que dones per pena, no és precisament el que més m’agradi.
sí, jo sóc dels que van dir que quan escrius no ho acabes de fer bé. és cert. la teva correcció ortogràfica a voltes deixa molt a desitjar, però no ets del pitjor que he llegit; no n’hi ha com per llençar-te pedres. senzillament, que ho podries fer millor.
però és el problema d’internet. aquesta eina poderosa ens posa a l’abast de tothom, de mooooltíssima gent, de totes les maneres. però tampoc em callaré el que penso; tu també hi penses en les visites. hi penses perquè sinó ho fessis no tindries un comptador de nedstatbasic a la dreta. i si no t’interessés, no faries ping. perquè molt em temo que fas ping perquè vols, oi? i fer ping és una manera de dir “ei, sóc aquí: em vols llegir?” que no deixa de ser una invitació, no per prendre una copa, però sí per conèixer gent.
penso que no escrius bé, però que escrius coses que no estan malament. evidentment no ets sant de la meva devoció, però crec que has d’existir. que has de seguir postejant, potser per a que et seguim dient de tot, o potser per a que et vagis fent més forta dia a dia. només que cal que sàpiguis ignorar la gent que no t’interessa fer cas (i m’estic fotent on no em demanen, ho sé…). tu i jo compartim més coses de les que et penses; entre elles, IO, per exemple.
donot, força i espenta, que diuen al meu poble. i posts, és clar…
A mi el que em sembla força estúpid d’un blog és crear-lo per criticar-ne d’altres. És com tallar arbres per repartir fulletons contra la tala massiva….
I no entenc tampoc perquè tothom sembla super centrat amb el que dius o no dius, a mi si un blog no m’agrada no me’l torno a mirar, i hi ha articles que tot i que m’agradi el blog suo de llegir-los
Però el gmail no el deixaràs, no?
Donot, ja sé el que he dit, i vull dir el que dic: “a penes elaborat” vol dir sense filtres, directe, una veu de persona real. Tu no fas literatura, tu no t’inventes un “jo”, oi que no? Doncs ja ho veus. “Adolescent”: centrat en si mateix, en el seus estats d’ànim. No em demanis a mi que “deixem” de convertir això en una competició: tot i la teva exaltació, que entenc, demostres que no has entès res, perquè en cap moment hem “començat”, almenys jo no. Subscric plenament el que diu el joanet, i si a més de declarar-ho vols ser anònima de veritat, és facilíssim: no facis pings. Els indesitjables no et veuran, i d’amics no te’n faltaran. Una última cosa: els patètics, els incoherents, els que fan emprenyar (una mica) són aquests que exalten la llibertat del blogger per a parlar del que vulgui… menys d’altres blogs.
Ànims i endavant, són dos paraules boniques i útils ;-)