Aquests darrers mesos vaig més de bòlid del normal. És com si els dies cada vegada fossin més curts.
No arribo en lloc.
Entre feines, cursos, fotos i poca cosa més, no em queda temps ni de mirar sèries o descansar.
Em dóna la sensació que en algun punt del dia em desconnecto i perdo 3 o 4 hores.
Si a això hi afegim que hi ha gent que no sap fer res més que fer-te perdre el dia, no em trec la sensació de sobre de què vaig malament. Cada moment perdut, no torna. És una oportunitat perduda.
La família ni em veu, i els amics gairebé tampoc, a la feina, si, (a la força) i per sort ja no he de cuidar del gats!
Això si, quedo amb gent ben curiosa. Per exemple aquest dissabte tinc, de moment, 3 cites: Una amb 15 o 16 pelotaris. Una altra amb uns 20 “petanqueros” i la darrera amb 54 “petanqueros” més. I això només de 10:00 a 13:30, després, ja veurem! ;)
Podria ser cosa de l’hivern i ara quan arribi la primavera tot canvii. Però ho dubto molt. Normalment a l’hivern faig menys coses i normalment em sobra més temps per descansar, i és en arribar la primavera que començo a no parar per casa…
De la manera que està anant l’hivern, gairebé em fa por pensar en que passarà quan arribi el bon temps!
La veritat, jo crec de debò que entre totes les retallades que ens han imposat, n’hi ha una que no ens han ni explicat. Ens han retallat les hores i ara tenen menys minuts. Així que tenim menys temps per fer les coses.
No ho heu notat?
La imatge no sé d’on la vaig treure. He buscat de qui és, Crec què de un Duncan x tattoo. Aquí la cerca. ;)