Avui fa un dia daquells especialment idoni, per a reflexionar.
Fora al carrer, fa vent, plou a estones i la temperatura no és massa agradable.
Tenia un munt de coses a fer, avui. Coses que poden afectar el meu futur duna manera directa i seriosa, i encara no he fet res.
Mhe passat tot el matí fent canvis a una plantilla que no és la meva; per curiositat; per saber quines destrosses hi podia fer. No cal afegir que les destrosses poden ser considerables, sense arribar a entendre el motiu.
Al migdia, mhe menjat una crema daquestes que ja venen preparades, he vist les noticies des del llit i ara acabo de sortir de la banyera, on he gaudit una estona de sentir-me com un peix!
Fa dies, vaig escriure sobre la pressió que significava per a mi, el fet de què tanta gent coneguda em llegís. Per la manera que podia afectar els meus estats anímics a la gent que em té apressi.(Dubtes Existdipals.)
Avui, però, amb un xic dajuda externa, mhe adonat que a la gent que no em coneix, també pot afectar el que jo escrigui. Mhe adonat que la meva ironia, sentit de l’humor o el que sigui, pot ferir a qui no ho acaba dentendre com jo.
El problema deu ser que jo no sóc escriptora. No mexplico prou bé. Jo no sóc res. Ni tant sols sé escriure sense ompli el text de barbarismes i faltes dortografia.
Però estic escrivint, i gairebé ho faig a diari.
Em llegeix una quantitat considerable de gent i ara men adono que potser si que ho tindria que tenir en compte.
No sé fins a quin punt les meves reflexions sobre el tema són correctes o no.
Més que reflexions són divagacions… . Però bé… Observaré com bufa el vent per la finestra i seguiré pensant….
Comentaris
6 respostes a «RESPONSABILITATS ENVERS VOSALTRES.»
Pensar de tant en tant va be sobretot en dies com avui, pero no deixis d’escriure eh?!!!
De moment, per seguir reflexionant a gust, he sortit a comprar uns donetes de xocolata, unes crispetes i unes birres….
Els donetes (8) ja mels he cruspit. Ara seguiré amb la resta de coses.
Hola Donot.
Jo crec que no hauries de tenir en compte la resta de gent quan escrius al teu blog. El teu blog és teu i, pel que he llegit, escrius sobre les teves coses, sobre com et sents i sobre el que fas. Si haguéssi de deixar d’escriure les coses tal com les sents pensant en com pugui afectar a la resta de la gent ja no seria, crec jo, el teu blog, sino el teu i el de la resta de la gent.
Si resulta que fas coses que puguin molestar o afectar(?) algú, aquest algú amb no llegir-ho ja té el problema solucionat.
En el meu cas res del que he llegit al teu blog ni m’ha molestat ni m’ha afectat (en el sentit negatiu).
Bé, doncs això és tot. (M’acaben d’enxampar a la feina sense estar treballant).
Ens llegim, Víctor.
jo, com ve a ser costum… no m’he llegit els comments
Però per a mi és un error això de deixar-te influenciar pel que puguin pensar els altres. Si alguna cosa és privada pq no la llegeixin camuflala però no deixis d’escriure-la
Vaja, em sap greu això dels comentaris… Però no pleguis. I escriu el que pensis, i si a algú no li agrada, que canviï de pàgina, tampoc no passa res, no?
:-)
Doncs no, Donot, no m’he fet cap gravatar… La veritat és que em costaria molt trobar una imatge…
Bé, ho pensaré. Gràcies :-)