Reconstrucció.
Fa pocs dies parlava de si volia o no recordar, el que no mimaginava era que sense ni voler-ho o fer res per reviure certes coses, les viuria, intenses i doloroses com en el seu dia ja van passar, si no més.
Dissabte vaig plorar molt, em vaig sentir més bleda que mai.
Vaig veure com tot el món i la cuirassa, que mhe estat forjant durant els darrers anys, queia a trossets com a resposta a unes paraules.
El món va donar la volta, tot es va capgirar: El blanc es va tornar negre; el segur, incert; Lesperança, derrota; Lamor, decepció.
La realitat és dura, veure que has viscut dins un somni, també…. Però ara, potser puc començar a construir una realitat millor, no?