Primers dies al (nou) Barri.

  El meu (nou) barri, tot i que no ho sembli, és un matriarcat republicà. (Jo l’anomeno carinyosament Lolailoland o Quillolàndia.)
  El dia que vaig anar a veure per primera vegada el pis, crec que va ser el que em va convèncer, aquesta gran estàtua que presideix el barri…

  Estem tots, sota l’atenta vigilància d’aquesta dona jove i altiva, orgullosa i lliure en la seva nuesa, que amb un ram de llorer a la mà avança decidida cap al futur. Li queda molt camí per recórrer i molta feina a fer. I és que aquesta dona nua, a més, representa La República.
  És de Josep Viladomat i forma part d’un monument a Pi i Margall.  He estat buscant informació i el monument té una llarga historia fins arribar on està.
 El primitiu monument a Pi i Margall es va inaugurar oficialment durant la Segona República, l'abril de 1936, al Cinc d'Oros, la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal.
  A L'inici de la dictadura el monument va ser retirat i la imatge de la república va ser substituïda per una altra que simbolitzava la victòria franquista.
  Els arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca la van amagar als magatzems municipals del carrer Wellington, tot i haver rebut l’ordre de destruir-la.
  A l’any 1983 L'escultura, va viatjar a Madrid per  formar part de l'exposició "Catalunya dins l'Espanya moderna".
  A partir de 1986 va estar a la plaça Sóller i més tard davant la seu del Districte de Nou Barris.
  El 14 de juliol de 1990 s'inaugurava l'actual conjunt escultòric.