Parlem De La Por?
Tothom té pors i fòbies. Us convido a exposar les vostres.
A mi personalment hi ha moltes coses que em fan por, algunes són dallò més idiotes, les altres són més transcendents i son pors que gairebé tots tenim si ens fiquem a pensar de debò. (Que una malaltia o accident et deixi paraplègica, por a la mort, als bitxos, a les rates…)
A mi, però, el que més por em fa, és anar amb moto. Una por desmesurada, una por com la que podria tenir una persona amb vertigen o quelcom així. Però no és tan sols el fet danar en moto el que em fa por. També em fa por fer una baixada en bicicleta, sobre uns esquís, en un tobogan daigua. Crec que la por que tinc, realment és por a la velocitat, o millor dit por a caure enmig daquesta velocitat, sense cap mena de protecció.
No em fa por fer una baixada en trineu, ni una muntanya russa, ni tirar-me per un tobogan aquàtic sobre aquells enormes flotadors. Magrada baixar ponts, barrancs i muntanyes amb cordes; fent Rapel. No em fan por les alçades. Mencanten tota mena daparell dels parcs datraccions, ja sigui tipus dragon kan o aquell que et deixa caure al buit. En aquests llocs el fet danar asseguda i collada a una cadira o similar em dóna confiança.
Està Clar que les pors son quelcom totalment irracional i es diu que convindria superar-les.
Jo per si de cas, ahir a la nit, em vaig passejar per mitja ciutat, de paquet a una 500…. Una experiència molt maca… Però… quina por!
Què tal les porteu les vostres pors?
;)